Les dones contra Trump

Quan Trump va arribar a la Casa Blanca, de desigualtat de gènere ja n’hi havia. De fet, promoure la igualtat entre homes i dones no ha sigut mai una prioritat per al govern dels Estats Units, com sí que passa en canvi a Islàndia, Suècia o, més recentment, al Canadà. Però no hi ha dubte que, des del començament del mandat del president Trump, els drets i les llibertats de les dones estan sent qüestionats i restringits, quan no directament vulnerats. No en va, la ideologia alt right que va servir de fonament i substrat de la promesa revolució ultraconservadora que el va portar a la presidència, no es pot entendre sense el seu component antifeminista. 

Trump no enganya: en campanya no només no va fer ni una sola proposta en favor de la igualtat de gènere, sinó que, ben al contrari, va plantejar algunes iniciatives que suposaven un clar retrocés per als drets de les dones, com la supressió del suport a la planificació familiar o el qüestionament de les mesures contra la bretxa salarial i la discriminació laboral. Al llarg d’aquest primer any, Trump les ha fet realitat totes dues, i encara ha anat més lluny. S’han retallat i s’han eliminat programes destinats a protegir les víctimes d’assetjament sexual a la feina, i d’abús sexual en l’àmbit escolar i universitari; o a protegir la salut sexual i reproductiva de les dones en més de 150 països, i per això s’ha retirat el finançament al Fons de Població de les Nacions Unides. Totes aquestes mesures conculquen la llibertat de les dones i fomenten la cultura del silenci davant la violència sexual i la discriminació laboral. 

Club d'homes blancs

Trump ha fet del seu gabinet un club d’homes blancs on la diversitat de gènere a penes té cabuda. Ha nomenat dues dones (i 14 homes) i, per primera vegada des de fa 24 anys, cap dona dirigeix departaments clau. Després del petit avanç dels gabinets Obama, el govern Trump suposa un retrocés per a la participació política de les dones i per a la consolidació de referents del seu apoderament polític. Trump en estat pur. 

Davant aquest any sense dones, i en contra de les dones, les mobilitzacions impulsades pel moviment feminista han sigut la manifestació més articulada de la resistència i l’oposició a Trump i a les seves polítiques. La rellevància del moviment feminista en la defensa dels drets de les dones, de llarga trajectòria, està sent indubtable, amb un impacte que transcendeix els Estats Units. Des del mateix dia de la inauguració presidencial, les marxes de les dones i del moviment feminista a tot el país (i en altres ciutats del món) han sigut la imatge més sòlida de la voluntat de no transigir els atacs contra els drets i les llibertats de les dones, aconseguits després d’anys de reivindicació i incidència política. 

Masclisme orgullós

Objecte del menyspreu, i de l’actitud obertament masclista del Trump candidat, les dones van proclamar, des del primer dia del seu mandat, el rebuig contundent a la nova normalitat que es pretenia instaurar, la del masclisme orgullós del Trump president. «Els drets de les dones són drets humans», van recordar. Aquest cap de setmana han tornat a marxar en desenes de ciutats amb lemes com «Poder per a les urnes». El 2018 serà, una altra vegada, un any de retrocessos: les dones desapareixen, literalment, del primer pressupost federal del president Trump. Això no només afectarà les dones americanes, sinó també moltes altres dones al món, i farà que sigui més difícil encara aconseguir la igualtat de gènere en termes globals. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però aquest any també pot proporcionar progressos: la mobilització social, en particular de les dones, unida a l’augment de l’interès per la política (especialment entre els votants demòcrates) apunta a una participació més gran (i a una possible pèrdua de majories del partit republicà) en les eleccions midterm del 6 de novembre vinent, que elegiran, entre altres, els 435 membres de la Cambra de Representants, 33 senadors i 39 governadors. 

Trump podria afrontar el final del seu segon any amb més dones al Congrés, al Senat, i als Estats (la mobilització, sense precedents, per aconseguir candidatures de dones ja hauria doblat les dels anteriors comicis), i amb un canvi polític que, en gran mesura, haurà sigut possible gràcies a les dones i al moviment feminista. Construir una democràcia que, de veritat, representi les dues meitats de la població sí que mereixeria l’eslògan 'Make America Great Again'.