ANÀLISI
¿Què tapa la branca d'olivera d'Erdogan?
L'operació és la resposta turca, amb complicitat russa, al projecte dels EUA d'establir una força de 30.000 kurds a Síria
zentauroepp41710463 turkish army tanks and soldiers gather close to the syrian b180121191157 /
Erdogan no ha recorregut a la branca d’olivera com a símbol de la pau, sinó per batejar la nova ofensiva turca contra les milícies kurdes al nord de Síria. L’objectiu declarat d’aquesta operació militar no és cap més que expulsar les Unitats de Protecció Popular (YPG) del cantó d’Afrín i establir una zona de seguretat de 30 quilòmetres de profunditat al voltant de la línia fronterera.
L’Operació Branca d’Olivera també s’ha de contemplar com la resposta turca al pla de l’Administració Trump d’establir una força kurda de 30.000 efectius perquè controli la frontera siriana amb Turquia. Aquest projecte va ser vist per Erdogan com una provocació per part dels Estats Units, ja que Turquia considera aquesta milícia kurda com un satèl·lit del proscrit Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La possibilitat que forces kurdes controlin la vasta frontera que separa els dos països és interpretada com una amenaça per a la seguretat nacional turca.
El conflicte sirià està fent estranys companys de llit. En els últims mesos, Ankara s’ha distanciat de Washington i s’ha acostat a Moscou, com prova el fet que Turquia s’hagi garantit la llum verda russa abans de llançar la seva operació contra les YPG. I això malgrat que la Unió Soviètica va protegir al seu dia el Partit de la Unió Democràtica (PYD), una formació kurda d’orientació marxista que ha aprofitat el buit de poder existent per implantar una autonomia a Rojava –el Kurdistan sirià– i per establir la seva pròpia milícia armada: les YPG.
La irrupció en escena de l’Estat Islàmic (EI) i la seva campanya contra Kobani va forjar un estrany matrimoni de conveniència entre les YPG i els EUA per enderrocar el pseudocalifat gihadista proclamat l’estiu del 2014. Aquesta aliança es va enfortir arran de l’arribada de Trump a la Casa Blanca, ja que la seva promesa electoral de destruir l’EI requeria socis locals. En l’últim any, els EUA han intensificat la seva cooperació amb les YPG, a les quals ha proveït de tecnologia material avançada sense cap rubor. No només això, sinó que a més ha desplegat 2.000 militars nord-americans a Rojava i ha advertit que no abandonaran aquesta porció del territori sirià fins a la caiguda de Baixar al-Assad i la derrota definitiva de l’EI.
L’aliança kurdo-nord-americana no és ben vista ni per Turquia ni per Rússia. ¿Què obté Moscou a canvi de recolzar aquesta ofensiva militar? A més a més d’afeblir el principal aliat nord-americà a Síria i, amb això, erosionar la posició dels EUA, Rússia intensifica les seves relacions amb Turquia, un actor clau que controla les fronteres amb Idlib, el principal reducte rebel.
Contra un Estat federal
En els últims mesos, Erdogan ha estat rebaixant el to contra Baixar al-Assad en el que sembla ser el primer pas d’una negociació per la qual Turquia acceptaria la seva continuïtat en el càrrec a canvi que aquest s’oposi a l’establiment d’un Estat federal en què la minoria kurda disfruti d’una àmplia autonomia.
