Exuberància econòmica i vents proteccionistes

Donald Trump va heretar un quadro macroeconòmic molt sòlid del president Barack Obama i s’ha beneficiat d’un robust creixement econòmic internacional. El PIB dels Estats Units ha augmentat a un ritme anual superior al 3% en el segon i el tercer trimestre de l’any passat.

El 2017 va ser el setè exercici consecutiu amb creació de més de dos milions de llocs de treball, reduint així la taxa de desocupació (4,1%) al seu nivell més baix des de l’any 2000. L’atur entre els afroamericans (6,8%) i els hispans (4,8%) està en la seva cota més baixa des de 1972. Moltes empreses agrícoles, de construcció i hostaleria no troben suficients treballadors.

La plena ocupació exerceix una pressió a l’alça sobre els salaris, que van créixer el 2,5% el 2017. La Reserva Federal ha contingut la inflació mitjançant augments suaus dels tipus d’interès no perjudicials per a l’economia. La reforma tributària de Trump va retallar substancialment l’impost de societats i de la renda, generant eufòria entre inversors i empresaris, alguns dels quals han apujat els salaris.

L’eliminació de regulacions mediambientals i laborals ha encoratjat inversions en els sectors energètic, farmacèutic i de telecomunicacions. L’anunci de l’aplicació d’aranzels de fins al 50% per a importacions de rendadors de Corea i del 30% per a importacions de cèl·lules i panells solars de la Xina presagia almenys una tempesta proteccionista.

Els optimistes interpreten les mesures com una aposta en la renegociació de l’acord EUA-Corea i de cara a Corea del Nord. Però Corea, Vietnam i l’Índia han recorregut contra els Estats Units a l’Organització Mundial del Comerç. Samsung, una de les empreses més afectades per l’aranzel, havia anunciat una inversió substancial als Estats Units, igual que Boeing, General Motors, Hyundai, Toyota, Walmart, Amazon i IBM.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Des del 2006, els Estats Units són el primer destí mundial d’inversió estrangera directa (IED), i el sector de les manufactures és el receptor més gran. Els Estats Units van superar el 2017 els 385.000 milions de dòlars en IED del 2016. La borsa segueix batent rècords perquè els tipus d’interès són baixos, els beneficis empresarials registren alces substancials i els inversors aposten que la reducció de regulacions i impostos incrementarà les inversions i els beneficis.

L’índex Dow Jones s’ha revaloritzat el 31%, i l’S&P, el 23% des de l’arribada de Trump. Però la reforma tributària afegeix 1 bilió de dòlars al deute nacional, és regressiva i les retallades són temporals per a la classe mitjana. Els pròxims mesos dirimiran si la citada reforma aconseguirà la repatriació d’una part substancial dels 2 bilions de dòlars que empreses dels Estats Units tenen a l’estranger, així com si es destina a inversions productives i a finançar un pla de renovació d’infraestructures, o propicia que les empreses continuïn comprant les seves pròpies accions i repartint més dividends entre els seus accionistes. L’aposta expansiva de Trump pot elevar el creixement sostenible dels Estats Units o inflar una bombolla borsària i d’endeutament no productiva.