¿Per què és tan difícil la predicció del risc en violència de gènere?

Convivim amb la violència de gènere. Una afirmació dura però real. Per això resulta tan complicada la percepció del risc, fins i tot, per a les mateixes víctimes i el seu entorn. I és per això que la identificació del risc per part dels professionals que treballen en aquest àmbit no resulta fàcil. I és que la predicció del risc –identificació i detecció del risc objectiu– en matèria de violència de gènere s’ha articulat (i s’articula) sota les premisses d’un model normatiu del que és humà mascle que no veu amenaçada la seva integritat física i moral ni la seva vida a través d’actes que, normalment, se solen concretar en empentes, insults, vexacions, humiliacions, ridiculitzacions, amenaces, etcètera. Actes als quals si bé en qualsevol altre tipus de violència interpersonal no s’hauria de prestar més atenció, en l’àmbit de la violència de gènere resulten crucials, ja que formen part d’un continuum l’objectiu del qual és el domini i el control de la víctima en la seva dimensió personal, familiar i laboral/professional per part de l’agressor.

Per tant, és important precisar i entendre que la violència de gènere en l’àmbit relacional de la parella o exparella excedeix del fet i/o agressió puntual perquè s’està davant un tipus de violència que –amb més o menys intensitat– és continuada en el temps i es basa en un model afectiu/relacional asimètric i desigual. Les dades venen a corroborar aquests extrems:

El 57,5% dels delictes instruïts per part dels Jutjats de Violència sobre la Dona en el tercer trimestre del 2017 (23.677 sobre un total de 41.194) han sigut per lesions i maltractaments englobats a l’art. 153 CP. És a dir, davant lesions lleus, cops o maltractament d’obra sense causar lesió, etcètera. 

El 46,4% dels delictes pels quals es va condemnar el 2016 van ser pel maltractament ocasional referit a l’article 153 CP, seguit pel d’amenaces lleus de l’article 171.4 CP (18,77%), segons dades de la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat presentada el setembre del 2017. 

Respecte a delictes com l’stalking o fustigament s’han de ressenyar les 150 sentències condemnatòries dictades el 2016 i de les quals es fa ressò l’informe de la Fiscalia.

A més a més s’han de ressenyar les dades recollides a l’Informe del Consell General del Poder Judicial relatives a víctimes mortals de la violència de gènere i de la violència domèstica en l’àmbit de la parella o exparella corresponent a l’any 2015. De l’anàlisi de l’historial de denúncies prèvies registrades abans de l’assassinat o homicidi convé prestar especial atenció als ítems següents.

–En el 69% dels casos, les dones que posteriorment van ser assassinades van denunciar cops de puny i cops.

–En un 54% dels casos, les dones –que posteriorment van ser assassinades– van denunciar insults, menyspreus i vexacions.

–En el 46% dels casos, les dones van denunciar l’existència d’amenaces no específiques.

–En un 38% dels casos van denunciar assetjament a través de contínues trucades telefòniques o altres mitjans.

–En el 15% dels casos van denunciar mossegades, pessigades i escopinades.

–En relació amb la violència econòmica, en un 15% dels casos les dones van denunciar no tenir accés als diners familiars i, per tant, la necessitat d’haver de demanar diners a l’agressor per realitzar qualsevol compra. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que s’ha exposat succintament evidencia la importància –com posa de manifest el mateix Consell General del Poder Judicial en el seu informe– de «conèixer la naturalesa dels fets que les dones denuncien, per comprendre que el maltractament –la violència de gènere– és una qüestió de domini i control». 

Domini i control que alimenta un tipus de relació afectiva/convivencial desigual i discriminatòria per a les dones però naturalitzada, en línies generals, a nivell social excepte en els casos d’agressions més greus on la sanció i el retret social són inqüestionables. D’aquí ve la importància del replantejament dels mecanismes arbitrats per a la predicció de l’anomenat risc objectiu en violència de gènere ja que les dades són contundents i evidencien que en violència de gènere no existeix el risc baix o no apreciat per a les víctimes i tampoc el risc mitjà. En violència de gènere el risc sempre és alt.