Puigdemont i la UE

Començar una legislatura regatejant el reglament del Parlament, malalts de personalisme i sense un projecte polític clar és emprendre descalços un camí pedrgós. I és impossible que la majoria independentista no ho sàpiga. Puigdemont té els seus motius per a l'obstinacióPuigdemont. Ell va voler frenar la DUI en contra dels seus principis, però els del ni un pas enrere es van imposar. Ara, impulsat per les urnes, es nega a recular. Però entre la inversemblant (i més inútil) presidència telemàtica o la repetició de comicis, el punt de trobada possible és (a més a més d’algun tripijoc simbòlic) l’elecció d’una persona pròxima a Puigdemont que miri de mantenir viva la seva influència.

    ¿Començarà llavors la invisibilitat de Puigdemont? És possible. O tot al contrari. Sempre queda l’elevació. El Moviment per la Democràcia a Europa 2025, fundat per Varufakis per refundar la Unió Europea, ha exhortat Europa a implicar-se a crear les condicions perquè Catalunya (i altres regions d’Europa) pugui celebrar referèndums per a la independència jurídicament vinculants. La injusta i interessada negació al diàleg de Rajoy, la intolerable violència policial de l’1-O i la més que qüestionable actuació judicial han generat un corrent molt crític entre nombrosos intel·lectuals europeus. La deriva autoritària del Govern del PP és un argument més per als que intenten canviar la Unió Europea. Puigdemont pot fer-se un lloc entre ells.