Feminisme per a ells

"Reconec que últimament tinc por que el que escric es pugui interpretar de masclista o que involuntàriament ho sigui. He escrit un guió que descriu l'enfonsament d'una figura arquetípica masculina. És un retrat crepuscular, patètic, però ¿és masclista? ¿És masclista 'Grupo salvaje'?". La pregunta sorgia en una conversa entre companys guionistes. "És molt positiu que ens preguntem si el que escrivim és masclista. Posar-se en dubte lluny de ser una autocensura com diuen alguns, és una autoexigència", li contestava un altre. Jo em mantenia callada.

Un tercer va apuntar: "No sempre una pel·lícula d'homes és una pel·lícula masclista. La misogínia acostuma a expressar-se de forma subtil: hi ha dones, però no hi pinten res en la trama, només importen les relacions masculines, elles existeixen com a mer factor de pertorbació o de floreros –explicava–. Bona part dels arguments que escriuen els meus alumnes de cine són molt masclistes, i el pitjor és que ni se n'adonen. Estic molt preocupat", acabava dient. Em vaig quedar contenta després de sentir-los. 

Canvi d'estratègia

Gràcies als moviments de denúncia dels últims mesos, molts dels que treballem en l'audiovisual ens fem preguntes que fins fa poc eren pertinents només per a un grupet: nosaltres les cineastes i actrius. Lamentem ser tan poques guionistes i directores, i lamentem el retrat tan pobre i estereotipat que del nostre sexe fa el cine i la televisió. De tota manera, les reflexions dels meus amics em van fer pensar que l'estratègia perquè això canviï, no passa només perquè les dones reivindiquem més participació, sinó per sumar-hi els homes. S'ha d'aprofitar que alguns comencen a donar voltes a l'assumpte. 

Però aquí entrava el motiu pel qual m'havia mantingut prudentment callada en aquell debat: ¿tenia prou legitimitat per respondre als meus col·legues? Plantejat d'una altra manera: si jo aconsello els homes de com escriure per a tothom, espectadors i espectadores, si els assenyalo què trobo a faltar en les seves obres, ¿em creuran? La meva experiència és que, amb freqüència, les feministes feministes no resultem gaire creïbles per als homes, i això és desesperant, frustrant i depriment a parts iguals. No serveix de res discutir amb un mur, intentar convèncer que les dones som el 50% de la població i que si no apareixem a la foto és, com a mínim, estrany. 

D'home a home

Se'm va acudir que per a un home, un altre home és menys amenaçador parlant de feminisme i vaig indagar sobre com aconsellen els homes feministes altres homes sobre la igualtat i els seus perquès. L'atzar va venir a auxiliar-me i al cap de pocs dies entrevistaven a la ràdio Octavio Salazar, que acaba de publicar un llibret 'El hombre que no deberíamos ser' (Ed. Planeta). Salazar és professor de Dret Constitucional i fa anys que participa en moviments feministes. El seu llibre, breu i de fàcil lectura, és una excel·lent introducció al tema. 

No és l'únic que dona la batalla. Per sort existeix un univers paral·lel, no per desconegut menys real, poblat per homes evolucionats i compromesos amb la paritat com Rubén Sánchez, psicòleg clínic i social, a qui Gemma Tramullas entrevistava per a aquest diari el 2012. "Quan vaig començar a atendre dones víctimes de la violència se'm va desmuntar tot el que jo pensava", afirmava. "Vaig tenir la necessitat de buscar una explicació, volia conèixer l'origen de tant de dolor i de tants segles de violència física, psicològica i sexual. Vaig contactar amb grups de dones, vaig fer un postgrau en igualtat i em vaig iniciar en el feminisme". El seu blog és una estupenda font de recursos.

Notícies relacionades

El manifest d'artistes contra el "puritanisme" sexual enerva les feministes a França

Twitter era una cerveseria de Múnic

A la seva entrevista, Sánchez també afirmava que l'home bo és percebut com un pagafantes o, en argot clàssic, un calçasses. Aquesta és també la meva percepció com a guionista. Els personatges masculins que a la pantalla no reaccionen de manera agressiva o contundent davant els conflictes, són qüestionats: "És molt insípid, massa passiu, no és un home creïble", acostumen a dir-te. Perquè els homes que dubten, que s'aturen a pensar, que es posen al lloc de l'altre i fins i tot que s'equivoquen són, com tothom sap, carn de comèdia.

De la mà d'ells

Per això Bibiana Aído la va encertar de ple com a ministra d'Igualtat al nomenar delegat del Govern per a la Violència de Gènere un home: Miguel Lorente. Metge forense i professor de Medicina Legal a la Universitat de Granada, ha publicat uns quants llibres sobre feminisme, en l'últim dels quals, 'Tu haz la comida, que yo cuelgo los cuadros', afirma que "la sortida de la igualtat és també per a homes". Per acabar amb el masclisme s'ha de portar el feminisme on siguin els homes, al Camp Nou diu Rubén Sánchez. Però no ens podrem plantar nosaltres soles. Haurem d'anar de la mà dels homes feministes, a veure si així la resta entén una mica millor el que volem explicar-los.