Bancs Amundsen i bancs Scott
Els dos exploradors van arribar al pol Sud però amb una concepció del risc diferent: un va tornar i l'altre va morir al camí de tornada
Setmana bancària de primera. Un darrere l’altre, i fins divendres que ve, els grans bancs presenten els seus comptes del 2017. Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter, es va avançar i dijous passat va anunciar 495 milions de benefici, l’1% més que l’any anterior, però amb augments de tots els marges. Ahir, va agafar el relleu Bankia, l’entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri. També va guanyar l’1,4% més que el 2017, 816 milions, encara que a diferència de Bankinter els seus marges van baixar.
Avui serà el torn d’Ana Botín (Santander), demà el de Francisco González (BBVA) i divendres tancaran la ronda Jordi Gual (CaixaBank) i Josep Oliu (Sabadell). Llevat sorpresa descomunal, els resultats seran bons en general, a expenses de furgar en els números petits per comprovar la qualitat dels beneficis i com s’originen.
Els comptes dels bancs constataran que les entitats financeres espanyoles ja han deixat enrere la crisi i, sobretot, que el negoci bancari és molt diferent del d’abans de la crisi. Francisco González (FG), abanderat de la transformació digital, explica que al BBVA «els clients digitals aporten 2,4 vegades més marge que els convencionals». FG, sens dubte, té raó i els números poden ser semblants a les altres entitats. El verdader gran canvi a la banca, no obstant, ha consistit que, en una època de tipus d’interès per terra, les entitats financeres han traslladat el negoci al cobrament de serveis, és a dir, a l’increment de les comissions. Bankinter va guanyar 495 milions l’any 2017, dels quals 423 procedien del cobrament de comissions, i 824 milions i 802 respectivament en el cas de Bankia.
Fons d’inversió
Fons d’inversióA la resta d’entitats s’esperen proporcions similars. Els bancs han aconseguit, amb èxit, no només no retribuir els seus clients dipositants, sinó convèncer-los per traslladar els seus diners a fons d’inversió, gestió per la qual els cobren comissions, fins ara més o menys explícites i, en teoria, des de l’1 de gener, més explícites. I hi ha molts fons, teòricament, segurs que amb prou feines rendeixen, però generen ingressos per al banc. Aquest és el gran canvi que ha arribat per quedar-se.
Els bancs espanyols, per altra banda, estan sanejats, encara que convé no oblidar, com recordava Aristóbulo de Juan, els actius improductius que, a la pràctica, són un cost. I també és molt suggerent el plantejament de Luis Alfonso López García, inspector del Banc d’Espanya durant 23 anys, que a la seva tesi doctoral estableix una atractiva distinció entre bancs Amundsen i bancs Scott, en record dels exploradors de l’Antàrtida, basada en la gestió diferent del risc.
Tots dos van arribar al pol Sud, però la diferent concepció del risc que tenien va fer que Amundsen tornés i que Scott morís en el camí de tornada, a només 10 quilòmetres d’un dipòsit d’aliments salvador. Dies de roses per als bancs, però hi haurà una altra crisi i bancs Amundsen i bancs Scott. Ara, a disfrutar de la festa.
