Canya al mico i galetes amb cucs

És un personatge extravagant, aparentment esbojarrat, excèntric, xocant i enormement atractiu. Deia l'actor Juan Diego, que el coneix bé: «Tu el veus, i encara que no el coneguis de res, t'entren unes ganes enormes de tenir-lo com a amic». O sigui, que l'elecció de Bertín Osborne aquesta setmana de fer la seva sessió Mi casa es la tuya

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

(T-5) al voltant de Quique San Francisco ha sigut un cop encertadíssim. Quique sempre genera simpatia. És un do que l'ha acompanyat tota la vida. La trobada ha sigut disfrutable. Ple d'aquestes pinzellades surrealistes que Quique explica sense cap esforç perquè la seva existència, el seu currículum vital, és una successió de moments estrambòtics la mar de divertits. El seu viatge al Nepal, temps enrere, amb la seva companya de llavors Rosario Flores, per exemple. Un mico babuí va saltar d'un arbre de sobte i li va voler arrabassar el plat d'espaguetis que estava a punt de cruspir-se. I Quique li va deixar anar una trompada que va tombar el petit mico. El van tancar a la presó tres dies. Deia: «Jo sabia que per aquelles zones les vaques eren intocables, però no me n'havien dit res dels babuïns». No va ser l'únic ensurt. Una setmana més tard va anar a comprar unes galetes a un badulaque i les hi van vendre plenes de cucs de terra. Es va queixar iradament. I va acabar en una masmorra tres dies més. Quique pertany a aquella generació de còmics hereus dels grans farandulers de finals del XIX i primers del XX. Gent brillant, rara, genial i pintoresca, que són un espectacle en si mateixos. Els poses en un escenari, o en un plató de televisió, i sense guió previ, ni llibret, ni res en absolut, et fan un xou molt entretingut amb el sol fet d'explicar anècdotes de la seva vida. Bertín, amb l'ajuda de l'actor Jorge Sanz, li va preparar el dinar. Quique s'ho va mirar, amb la cervesa a la mà, i arrufant les celles va dir: «Perdoneu, però he de sortir un momentet». Va tornar amb una pizza.

I LA GUANYADORA D''OT' 2018 ÉS... ¡AMAIA! .- Han resolt el problema amb notable art equilibrista. Està clar que la distància musical d'Amaia i Alfred, respecte a la resta, és infinita. De manera que TVE-1 ha escollit per a Eurovisió aquest duo -a parer meu ella en solitari (Al cantar) era superior- perquè en la pròxima gala puguin dir la frase «I la guanyadora d'OT 2018 és... ¡Amaia!». És un repartiment bastant equitatiu.