Recosir la xarxa d'escoles bressol, una prioritat

No hi ha res a l’escola bressol que no es mogui a través de les emocions. La intensitat dels primers dies de curs, les abraçades, totes les descobertes, les complicitats, els aprenentatges… Les vivències de les famílies també estan carregades d’emocions. Els dubtes, les il·lusions, les expectatives i també tots els sentiments que es barregen durant el procés de familiarització.

Abans d’arribar aquí, la decisió haurà estat preinscriure la seva filla o el seu fill a la bressol. Un pas que molt sovint està motivat per la necessitat de conciliar la vida laboral amb la familiar, però a les educadores ens alegra molt saber que també s’acostuma a fer per convicció: expliquen que s’ho podrien organitzar d’una altra manera però trien aquesta opció reconeixent el seu caràcter educatiu i posant en valor els espais i l’equip de professionals que els acolliran. També es percep la bressol com un bé comú, públic. Sovint se’n destaca el seu model, jo diria que és com un fil que enxarxa tot aquest teixit col.lectiu que quan està ben cosit pren aquest sentit tan necessari i valuós.

La llar d’infants pot ser el primer espai de socialització per a un infant, o per a la seva família, ple d’oportunitats educatives. També és un bon motor per a la cohesió social, i és que l’escola bressol és inclusiva per definició. 

A aquestes alçades de l’any, el telèfon ja comença a sonar més de l’habitual demanant informació. També moltes famílies s’acosten fins als centres preguntant quan s’inicia la preinscripció o quins són els requisits, els passos a seguir. Quantes places teniu i quantes famílies acostumen a quedar fora? La pregunta del milió. I la resposta, més complicada del que sembla, potser perquè ens agradaria que fos una altra. Ens agradaria poder dir que es tracta ni més ni menys que del dret a l’educació i que l’accés és universal, però n’estem lluny, d’això.

Els dies de les jornades de portes obertes les famílies acostumen a omplir l’escola gairebé per sobre de les seves possibilitats per obtenir una plaça i ho fan amb rostres plens d’il·lusió i alhora incertesa. Quan surten les llistes amb les famílies admeses al centre, som testimonis d’altres moments també plens d’emoció: les que han obtingut plaça, diuen que sembla que els ha tocat la loteria i, algunes de les que no, frustrades es pregunten com pot ser que quedin tants infants sense plaça?

Hi ha un tema clau que explica en bona part per què darrerament no ha crescut tant com voldríem la xarxa de bressol públiques a la ciutat i és per la manca de finançament per part de la Generalitat: després d’uns cursos en els què la seva aportació ja anava minvant, des del 2013, no aporta ni un sol euro. Enrere queden els anys del tripartit, llavors es finançava cada plaça “a terços”: un terç l’Ajuntament, un terç la Generalitat i un terç les famílies. Actualment, tot aquest pes recau únicament sobre l’Ajuntament i les famílies.

Una qüestió de justícia social

A la ciutat de Barcelona, comptem ja 98 escoles bressol municipals. Una xarxa que va patint fortes sacsejades amb les polítiques neoliberals. No només es va anar reduint fins desaparèixer el finançament per part de la Generalitat, l’anterior govern municipal convergent també va augmentar les ratios fins el màxim permès i va retallar el suport educatiu.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

La persistència del col·lectiu de les escoles bressol i la complicitat de l’actual equip de govern municipal han fet possible començar a recosir la xarxa, fent-la de nou única i pública amb la municipalització de 3 escoles (el govern Trias n’havia externalitzat la seva gestió) i fent un pas per millorar la qualitat, retornant el suport educatiu retallat anteriorment (a més d’això, aquest curs 2017-2018 cada educadora de suport disposa de 2’5 hores setmanals més). De nou, s’estan teixint noves complicitats per tal de seguir treballant per la millora del model educatiu, recuperant un valor intrínsec del 0-3 com és la innovació i la constant renovació pedagògica. M’agrada pensar que el got està mig ple...

Els infants, les famílies i els equips de professionals hauríem d’exigir a la Generalitat que assumeixi la seva responsabilitat pel que fa al finançament de les escoles bressol, per poder seguir millorant l’atenció educativa i seguir fent passos endavant: reduint les ratios, disposant de més recursos per acompanyar els infants, incrementant al ritme necessari el nombre d’escoles bressol municipals, i també diversificant l’oferta pública de serveis educatius per a la petita infància. No hauríem de renunciar a que el 0-3 estigui entre les prioritats de les polítiques educatives. És una qüestió de drets, de justícia social, de passat, de present i, sobretot, de futur.