Ciutats desbordades

Les ciutats àrabs de l’arc mediterrani no destaquen pel seu ordre ni planificació urbana. Han crescut molt ràpidament durant les darreres dècades. Però hi ha moments de la història en què les previsions –per poques que siguin– salten pels aires.  Ciutats properes a països en guerra han vist multiplicar el nombre de residents per l’arribada desesperada i en grans xifres d’individus i  famílies que escapen del foc creuat.  Tres països formen la primera divisió del suport als refugiats sirians: Líban, Jordània i Turquia. Europa juga a la segona divisió, i alguns governs com l’espanyol es miren l’espectacle des d’un plasma sense moure ni un dit.

Un exemple que acabem de visitar és la ciutat d’Amman, capital de Jordània i completament interceptada per diverses guerres regionals i les diàspores associades de sol·licitants de refugi. A Amman, amb 4,5 milions d’habitats, hi viuen refugiats palestins, iraquians, iemenites, libis i sirians, combinats amb migrants econòmics egipcis, bangladeshians i filipins. De fet Jordània carrega amb un 30% extra de població, corresponent a la població refugiada al país,  alguns en camps, però els que poden, la majoria, concentrats a la capital. Segons l’Amman Urban Observatory, la ciutat ha doblat la població des del 2011 (2,270,000 habitants) ençà i suporta la meitat de la població estrangera.  Com si Barcelona hagués d’acomodar 600.000 nous veïns en cinc anys.

El desbordament es manifesta de múltiples maneres: impossibilitat de tractament de residus, alça del preu de l’habitatge, davallada de sous, militarització de l’espai públic o una enorme pressió sobre els serveis socials, educatius i sanitaris, per citar-ne només algunes. L’alcalde de la ciutat de Mafraq, capital del departament amb més frontera amb Síria, ens ho detallava fil per randa: les escoles han d’operar ara amb 60 nens i nenes per classe i en doble torn, l’atur s’ha disparat entre els jordans perquè els sirians treballen per menys, hi ha greuges entre poblacions vulnerables perquè els sirians tenen accés a ajut internacional i els jordans, no... I així tot un seguit de disfuncions urbanes.

Les verdaderes ciutats refugi

Aquest fenomen es repeteix en ciutats libaneses com Trípoli i Beirut. I a les turques. A Europa també n’hi ha, destacant Atenes, Són «ciutats desbordades». Les veritables ciutats refugi. Algunes d’elles amb camps de refugiats en alguns barris.

Jordània s’ha mostrat tradicionalment oberta a l’acollida de refugiats. Els alcaldes s’enorgulleixen d’oferir el mateix tracte a jordans que a sirians. El país, dirigit per una monarquia relativament liberal, ha estat tradicionalment el refugi regional, i l’operador humanitari a gran escala de la comunitat internacional a la regió. Camps de refugiats jordans com Azraq (37.000) o Zaatari (87.000) estan participats per una extensa llista d’agències humanitàries de governs i ONG de tot el món que hi tenen seu. Una de freda i una de calenta, perquè és l’aliada tradicional dels EUA, el Regne Unit i Israel malgrat que la població sigui propalestina. Es resigna a l’ocupació israeliana, va ser i continua sent plataforma militar dels aliats per operar (i atacar) sobre l’Iraq i Síria, i és submisa a l’Aràbia Saudita, en la seva cruenta ofensiva contra el Iemen. Un país que, a banda del turisme, no té ni indústria, ni amb prou feines agricultura ni recursos naturals (llevat de fosfats) possiblement hagi de ser dòcil amb els poders regionals.

Suport de Barcelona a la Gran Municipalitat d'Amman

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ciutats com Barcelona, per ventura allunyades de la tragèdia de la guerra, són conscients de l’exemple humanitari que ens donen les ciutats desbordades com Amman. Seguirem denunciant la insolidària política del Govern espanyol i la UE envers la regió. Però ens queda superar el bloqueig  desplegant diversos esforços sota el principi d’«ajudar els que ajuden». plantejament l’Ajuntament i la comunitat d’organitzacions socials de la ciutat de Barcelona iniciem una via prioritària amb ciutats desbordades.  El que ha fet l’Ajuntament per donar cobertura a la petició de la Gran Municipalitat d’Amman, amb un entorn impossible per algú amb cadira de rodes, necessita acompanyament tècnic en accessibilitat i planificació de l’espai públic (Barcelona n’és un referent internacional amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat al centre).

Diverses delegacions de tècnics d’Amman ja han viatjat a Barcelona i fins i tot  han produït dos breus reportatges explicant el que podria millorar Amman readaptant fórmules que a Barcelona han permès a les persones amb discapacitat fruir de la ciutat igual que la resta. Una nova ciutat prioritària de la cooperació city to city de Barcelona que esperem que doni el millor de les dues parts.