Idees
Al mal temps, cine fantàstic
No explico res de nou si recordo l’etern idil·li entre el cinema fantàstic i de terror i la realitat, gèneres extraordinàriament sensibles a les ferides dels temps. Reneixen en els moments més difícils per ajudar-nos a fugir; també per registrar de manera simbòlica el que ens preocupa i explicar-nos-ho d’una manera més lúdica, menys feridora.
A mals temps, bon cine de gènere. Només cal recordar el recent 2017, any en què les pel·lícules de terror han arrasat amb tot. És com si les pel·lícules de gènere fantàstic i de terror estiguessin sempre allà, amagades, vigilants, en silenci, i sortissin en ajuda nostra quan la realitat es torça massa. Quan les coses s’enfosqueixen, s’espesseixen o es tornen incomprensibles. .
Les cintes més nominades als Oscars i els Goya ens expliquen com ens aferrem a les faules per fugir del que ens fa mal
En la intensa i esgotadora temporada de premis d’aquest any ha passat una cosa que recolza aquesta teoria. La pel·lícula més nominada als Oscars és La forma del agua. La més nominada als Goya, que s’entreguen demà, Handia. Totes dues parteixen amb 13 nominacions. Potser hi deu haver qui digui que s’ho esperava. Jo, sincerament, encara que les dues pel·lícules m’agraden, no m’ho hauria imaginat mai. Guillermo del Toro és un mestre de fa anys i l’Acadèmia encara no s’havia tornat boja per ell. I la pel·lícula d’Aitor Arregi i Jon Garaño demostra un risc que poques vegades es cola als Goya.
Evidentment, els films no es nominen sols. Però em sembla curiós i molt bonic que, en un any en què les gales de premis han sigut segrestades per la terrible actualitat, els films més nominats als Oscars i als Goya siguin obres eminentment fantàstiques. Són pel·lícules sobre com ens aferrem a les faules, com ens enamorem d’elles per allunyar-nos del que ens fa mal. És com si el cinema fantàstic ens recordés que, a més d’utilitzar el seu univers com a escenari, podem recórrer a ell per evadir-nos i fer front al que ens resulta insuportable.
