El fracàs de la ciència amb adjectius

La farmacèutica Pfizer acaba d'anunciar que abandona la recerca per desenvolupar tractaments per a les malalties neurodegeneratives. La raó és el fracàs en el desenvolupament de fàrmacs per tractar les malalties d'Alzheimer i de Parkinson, malgrat l'enorme inversió.  

La renúncia de Pfizer (unida a renúncies prèvies d'altres farmacèutiques) hauria de fer reflexionar els gestors científics que han imposat el model de recerca conegut com a "translacional d'excel·lència". El model postula que només és finançable la recerca biomèdica dirigida a obtenir un tractament que pugui "traslladar-se" ràpidament a la clínica. Aquest model s'ha estès arreu del món. Un dels factors que poden explicar el fracàs "translacional" en neurociència és que no hem avançat prou en el coneixement dels mecanismes fonamentals que causen les malalties neurodegeneratives. 

La paradoxa

L'avanç ha estat perjudicat per polítiques científiques alienes al treball de la ciència. Una conseqüència negativa del model de "ciència translacional d'excel·lència" és que s'ha deixat d'estimular la recerca biomèdica bàsica, considerada inútil o poc pràctica. Així, ens trobem davant la paradoxa que s'inverteix una quantitat ingent de diners a aplicar o traslladar coneixement que encara no hem adquirit.

Els avanços realitzats per la ciència en l'àmbit de la biomedicina en els últims 300 anys han sigut espectaculars; han permès que moltes malalties deixin de ser letals. Però han sigut possibles gràcies a la curiositat d'una gran quantitat de persones anònimes que apliquen el mètode científic per respondre a preguntes sobre la vida i comparteixen el coneixement que adquireixen. 

Mètode aplicable

Descobriments que han salvat moltes vides, com els antibiòtics, els antivirals o la insulina, van ser possibles gràcies al coneixement anterior obtingut per científics que es van fer preguntes sobre la naturalesa dels sistemes biològics (la fermentació en llevats, els processos de síntesi química o els de desenvolupament en els invertebrats) i que mai es van imaginar que el coneixement que obtinguessin podria ser aplicat a curar malalties. 

Però el coneixement que s'obté mitjançant el mètode científic sempre és aplicable. Potser la millor descripció d'aquest procés la va fer Isaac Newton quan, parafrasejant el filòsof neoplatònic Bernard de Chartres va escriure: "Si he vist més lluny és perquè estic assegut sobre les espatlles de gegants". 

L'abandonament per part de les multinacionals farmacèutiques de la recerca en malalties neurodegeneratives pot tenir un impacte social molt negatiu. Si tenim en compte que als països desenvolupats l'esperança de vida s'ha incrementat gairebé fins als 85 anys, i que és probable que una de cada tres persones a partir dels 70 anys pateixi una malaltia neurodegenerativa incapacitant, l'absència d'un tractament efectiu per a aquestes malalties és alarmant. 

Per evitar-ho, és necessari incrementar el coneixement que tenim sobre el funcionament normal del cervell i sobre els processos bioquímics que causen les malalties neurodegeneratives. Per adquirir aquest coneixement, cal fomentar la recerca en ciència, però sense adjectius; realitzada per científics, sense adjectius; en tots els àmbits, fins i tot en aquells que ara no podem ni sospitar que puguin ser útils. Potser amb una única exigència: l'aplicació rigorosa del mètode científic. 

Excel·lent o no excel·lent

Notícies relacionades

L’error convergent

Talent Arena, formant talents digitals

És equívoc referir-se a ciència excel·lent i no excel·lent, ciència aplicada i no aplicada; o és ciència o no ho és. No és positiu afavorir que els científics competeixin entre si per saber quin és més excel·lent; tots formem part d'una comunitat de nans a les espatlles del gegant del coneixement previ. 

Penso que hem de convèncer els gestors polítics que l'aplicació d'adjectius a la recerca científica (en particular els adjectius translacional o excel·lent) inhibeix tant l'avanç del coneixement com també la seva aplicació. Estimular la realització de projectes tècnicament correctes, dirigits a respondre a preguntes rellevants, que permetin avançar en el coneixement és, potser, la millor manera de construir la base que permeti posteriorment identificar nous tractaments per a qualsevol tipus de malalties i evitar els greus problemes de salut associats a l'envelliment que s'acosten.