Idees
Una camisa hawaiana
Dijous passat l'escriptor James Ellroy va anar a l'ajuntament de Barcelona per recollir el premi Pepe Carvalho, merescudíssim. Com que hi va anar mudat, amb camisa rosa de popelín, corbatí verd i barret panamà que li cobria la calba lluent, estava irreconeixible. Per mi Ellroy és l'home de les camises florejades, hawaianes, i una mirada de pocs amics. Em fa pensar en un personatge secundari en una novel·la de Raymond Chandler o Ross MacDonald, com ara un entrenador de boxa o un cambrer que fa el torn de nit en un cafè... Algú que ha vist de tot i un bon dia decideix explicar el seu món --i el seu món és una ficció desfermada, on els crims passionals, les pallisses, els robatoris i les dones fatals són el pa de cada dia. El que escriu Ellroy sembla arribat directament dels anys daurats de l'hampa. Les seves novel·les són negres com la sang coagulada, incorrectes i desvergonyides: les clavegueres de Hollywood, el comerç sexual, els periodistes tafaners, els pinxos sense cervell. És la baula que uneix la violència d'abans --que a les pel·lícules de Humphrey Bogart quedava fora de pantalla-- amb la violència d'ara, tan hiperrealista.
Ellroy diu que ha trobat Déu; parla de fe i demana que els nens estudiïn els deu manaments. Però no m'ho acabo de creure
Si algun lector fes aquella pregunta capciosa a James Ellroy --¿per què escriu?--, jo em puc imaginar la seva resposta. N'hi ha prou d'haver llegit 'Mis rincones oscuros' (1996), reeditada fa poc per Literatura Random House. "Escric perquè, quan jo tenia deu anys, van violar i van matar la meva mare, i no vaig sentir res", podria ser la seva resposta. La lectura, anys enrere, d'aquestes memòries doblades d'investigació criminal, i que són a la vegada un exercici d'introspecció despullada, amb totes les cicatrius a la vista, va ser una experiència torbadora, fascinant i extrema.
Per les entrevistes d'aquests dies veig que James Ellroy ha trobat Déu. Parla de fe, demana que els nens estudiïn els deu manaments, i estic a punt de preguntar-me si això afectarà la seva escriptura. Però és que no m'ho acabo de creure. És com un personatge seu, penso, i al capdavall sempre hi ha hagut predicadors, capellans i missaires disposats fer justícia pel seu compte.
