Presó per dir "camps d'extermini polonesos"

Polònia, la gran esperança d’Europa de l’Est arran de la irrupció de Solidaritat, ha resultat un fiasco. El Govern ultranacionalista de la primera ministra Beata Szydlo dirigeix un assalt a la independència del poder judicial i a les llibertats amb un enduriment de les lleis de l’avortament; persegueix oenagés i mitjans de comunicació crítics. L’ambient és irrespirable. La Unió Europea (UE) ha obert un procés que pot acabar en la suspensió temporal del seu dret de vot per  violar l’Estat de dret.

No els deu importar gaire la imatge de país carca que projecten: el seu Senat acaba d’aprovar una llei que violenta la memòria de milions de persones assassinades als camps d’extermini i de concentració nazis. Es crea un nou delicte: acusar Polònia de complicitat en l’Holocaust. Es castiga amb multes i penes de fins a tres anys de presó.

Al Govern el molesta sobretot l’expressió «camps d’extermini polonesos». La va pronunciar Barack Obama en la seva visita a Auschwitz. Si es diu i s’escriu així és per estalvi en el titular i perquè els més mortífers eren a Polònia, tot i que van ser creats i dirigits pels nazis. Amb aquesta excusa es pretén esborrar una memòria més àmplia de complicitat.

Víctimes i botxins

El president polonès argumenta que el seu país té dret a «defensar la veritat històrica». El problema és definir aquesta veritat. ¿Qui ho ha de fer? ¿Els historiadors o els fanàtics? Els límits de la veritat no sempre són fàcils. L’únic clar és que existeixen víctimes i botxins, però es tracta d’una divisió que no funciona per nacionalitats: alemanys, tots dolents; polonesos, tots bons.

No hi ha cap dubte que entre les víctimes hi ha els 11 milions d’assassinats als camps nazis, dels quals sis milions eren jueus, la meitat d’ells polonesos.

També és un fet que un nombre elevat de feixistes polonesos va participar en la persecució dels jueus. També ho és que altres milers de polonesos es van oposar als nazis i van acabar a les cambres de gas d’Auschwitz, Birkenau o Treblinka. És un país amb dues ànimes, com ho va ser França. Com ho és Espanya amb la seva pròpia memòria.

La nova llei coqueteja amb el negacionisme. Arriba en un moment d’auge de l’extrema dreta a gairebé tot Europa (Polònia n’és un exemple). En aquest clima s’han multiplicat els actes antisemites. Solament al Regne Unit es té notícia de 1.382 incidents el 2017. Segons Community Security Trust, una organització que analitza l’antisemitisme, és la xifra més alta des que va començar els seus treballs el 1984.

La nova llei polonesa ha indignat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que és expert en un altre tipus de negacions. No fa pas gaire el seu Govern va aconseguir que la pàgina oficial de la NBA deixés de parlar de «territoris ocupats», que és com l’ONU considera Cisjordània. Israel prefereix dir-ne territoris, sense cap afegitó, com si no hi visquessin tres milions de palestins.

Cunetes i fosses comunes

Espanya també té problemes amb la seva memòria històrica. No parlem només dels assassinats pel franquisme, que és evident: el Govern del PP nega fons per a la recuperació de les restes de més de 110.000 espanyols que continuen enterrats en cunetes i en fosses comunes. Parlem dels 5.500 espanyols assassinats pels nazis a Mauthausen i altres camps.

El Parlament espanyol va aprovar per unanimitat l’abril del 2015 una proposició no de llei per retre homenatge a aquests compatriotes, la majoria d’ells republicans. Es preparava la commemoració del 70è aniversari del seu alliberament. Ja en fa gairebé tres anys i encara no hi ha notícies de l’homenatge.

Hi ha casos edificants, com el del Parlament de Galícia, controlat pel mateix PP impàvid des del Govern d’Espanya, que acaba de condemnar el Govern de Franco, al qual qualifica de feixista, per deportar milers d’espanyols als camps d’extermini nazis.

Notícies relacionades

Fins que siguem vells

Els homes ‘cagats’ davant les denúncies

Hi ha casos lamentables com el de l’Assemblea de Madrid, en què el PP va rebutjar la lectura dels noms de 500 madrilenys assassinats pel nazisme. La negativa va coincidir amb una exposició sobre Auschwitz en la qual tots s’han omplert la boca per manifestar el seu horror.

Els seguidors de l’equip alemany St Pauli, a Segona Divisió, ens han ofert una gran lliçó de memòria, civisme i empatia. Abans de començar el seu últim partit van guardar un minut de silenci en homenatge de les víctimes de l’Holocaust. Molts seguidors mostraven teles negres amb els noms dels assassinats. A més, a la tribuna principal, dues grans pancartes: «No oblidar». «No perdonar».