ANÀLISI
L'SPD, cada vegada més petit i insignificant
Part de la societat alemanya està assenyalant els socialdemòcrates com a responsables de la inestabilitat política
L’estranya i gairebé increïble història de Robert Scott Carey va començar un dia corrent d’estiu. «Conec aquesta història més bé que ningú, perquè jo soc Robert Scott Carey». D’aquesta manera arrenca la pel·lícula de Jack Arnold, l’increïble home minvant, en què el seu protagonista es converteix en un ésser cada vegada més petit i insignificant. En aquesta situació sembla trobar-se el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), liderat per Martin Schulz. Segons les últimes dades de l’ARD-Deutschlandtrend, les enquestes li atorguen els pitjors resultats en els seus més de 150 anys d’història, amb el 18% en intenció de vot, únicament 4 punts més que el partit populista d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD).
A això s’hi suma una caiguda de popularitat del seu líder, l’expresident del Parlament Europeu, Schulz, que obté el nivell més baix des que va assumir el càrrec ara fa un any, amb el 25%, cinc punts menys que el mes passat. El principal motiu que mou Schulz a mantenir la gran coalició (GroKo, segons la seva abreviatura en alemany) en contra dels desitjos d’una part important del seu mateix partit és el sentit de responsabilitat per anteposar el país als interessos del partit i arribar a un acord de govern amb la CDU/CSU per als pròxims quatre anys.
Rebel·lió juvenil
La socialdemocràcia alemanya està dividida. L’ala esquerra del partit i les mateixes joventuts de l’SPD (Jusos) també s’han mostrat contràries a la repetició d’un acord de govern. Kevin Kühnert, president dels Jusos, culpa la unió amb la CDU/CSU dels mals resultats electorals obtinguts pel seu partit en les últimes eleccions, i defensa una renovació de l’SPD des de l’oposició.
Segons les últimes dades disponibles, la suma de la CDU/CSU i l’SPD seria tan sols el 51% del total. Pel que fa als votants de l’SPD, la majoria d’ells –el 59%– es mostra contrari a una renovació de mandat d’Angela Merkel, i en cas de fracàs de la GroKo, el 40% prefereix un Govern de la CDU en minoria, mentre que el 56% escull l’opció d’unes noves eleccions.
Malgrat això, perquè aquest acord tingués valor, encara s’hauria de fer el tràmit intern en forma de consulta als més de 400.000 afiliats de l’SPD. El fet que el futur d’Alemanya –i en gran mesura el de la UE– depengui d’aquest procés, en el qual podran participar persones de 14 anys sense ni tan sols la necessitat de tenir la nacionalitat alemanya, també comença a ser qüestionat per «torpedinar els principis de la democràcia representativa», com afirma el periodista de Die Welt, Alan Posener. Per l’autor, l’SPD està vulnerant les normes bàsiques de la democràcia alemanya, segons les quals s’ha de tenir almenys 18 anys i posseir la nacionalitat del país per poder votar.
Sigui quin sigui el resultat final d’aquestes negociacions, part de la societat alemanya està assenyalant directament l’SPD –el més perjudicat segons les enquestes– com a responsable de la situació d’inestabilitat política en què es troba actualment el país.
