¿Aquesta vegada sí, Daniel?

 Crec que no em veuran pels cines on es projecta l’última pel·lícula de Paul Thomas Anderson, El hilo invisible. Per diversos motius: 1. L’angoixa existencial d’un modista fictici inspirat en Balenciaga no és un tema que m’atregui especialment. 2. Anderson em sembla un cineasta irregular i imprevisible que igual m’encanta (The master) que m’avorreix mortalment (Pous d’ambició). 3. No suporto Daniel Day-Lewis.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sé que el punt tres pot sonar a heretgia, perquè tothom sembla coincidir que és un intèrpret fabulós a qui trobarem molt a faltar quan deixi de fer-nos el favor de rodar una pel·lícula de tant en tant i es retiri per dedicar-se a qualsevol altra cosa. De fet, fa anys que ens amenaça amb la seva jubilació com a actor per motius mai clars: en qualsevol cas, fa la impressió que el cine no satisfà els desitjos i aspiracions d’algú tan sensible com ell. El seu cas em recorda una versió aristocràtica d’allò que va dir Ken Loach –capellà obrer disfressat de cineasta al qual la nostra filmoteca rendeix homenatge aquests dies– que baixar a la mina o conduir un autobús era més important que fer cine. Com que baixar a la mina és molt cansat, Day-Lewis es va retirar fa uns anys a Florència per aprendre a fer sabates, encara que la fugida va durar el que duren totes les seves, i poc després ja estava rodant una cosa que potser no estava a la seva altura, però ¡s’ha de menjar!

Ara diu que El hilo invisible pot ser la seva última pel·lícula. I encara que ja hem perdut el compte de les vegades que diu que es retira, impera el desànim entre els cinèfils. A mi em sembla un actor massa intens que recorre amb freqüència a la sobreactuació i a les ganyotes (a Gangs of New York estava letal), però igual soc un talòs insensible, ja que l’opinió generalitzada és que som davant d’un geni de la interpretació. El mateix em passava amb Marlon Brando: em resultava carregós. Així és com m’han titllat d’esnob i d’espavilat, però és el que penso. Encara que això no treu que els doni el condol a tots els que trobaran a faltar Day-Lewis, si és que aquesta vegada el seu retir va de debò, que ho dubto.