No tot és "a por ellos"

"¿Com és que sense ser independentista envies cartes a Junqueras o Cuixart,Cuixart o dius que Forn hauria d’haver sigut posat en llibertat per Llarena?». Doncs miri, crec que som molts els no independentistes a Catalunya que pensem així. Que creiem que la presó preventiva busca més la humiliació i l’escarment que l’aplicació asèptica de la llei. Que ens sentim als antípodes de l’arbitrarietat amb què estan actuant els diferents poders de l’Estat. I sí, en alguns casos som els mateixos que critiquem la manera que va tenir l’independentisme de portar el seu pla. Els asseguro que les dues crítiques són compatibles.

 Crec que als estaments estatals se’ls girarà en contra l’estratègia del «contra el procés tot s’hi val». Fins i tot arribarà el dia en què analitzarem com vam arribar al punt que el president del Govern va agrair «a alguns mitjans de comunicació la seva defensa de la unitat d’Espanya». Però tota aquesta maquinària que el poder ha posat en marxa contrasta amb actituds que em fan pensar que l’entesa segueix sent possible, que «la catalanofòbia» –que mitjans catalans exploten– no està tan estesa com a vegades ens volen fer creure. Igual que no ho està «la hispanofòbia», encara que d’haver-n’hi n’hi ha.

Magnificar l’insult que ens arriba de fora, destacar l’article de la pàgina 37 de l’Abc, o la sortida de to d’una tertuliana de la TDT-Party, igual serveix per dibuixar l’enemic exterior que més li interessa a l’independentisme. Però també podríem fer just el contrari. Fa poc, per exemple, molts mitjans de  diferent signe es van fer ressò d’una chirigota que demanava la decapitació de Puigdemont. Doncs podrien destacar també aquest pasdoble de la comparsa Los ángeles de la guarda:

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    «No me envenena, y como soy un ángel me la sudan las banderas. Hasta puedo entender que luchen por su independencia, pues muchas veces a mi este país ma da vergüenza. Me dan vergüenza los que mandaron a la policía para moler a un pueblo a palos, y el patriotismo del que presumieron muchos españoles, con las banderas en sus balcones. Yo no les vi sacar la banderita contra los ladrones, contra los recortes o por las pensiones, nunca los vi colgarla por la sanidad ni por tantos parados que no pueden más. Y cuando acabemos con todos los mangantes, cuando por fin no quede ni un solo niño que pase frío que pase hambre, cuando no haya mujeres ni listas de nombres que mueren maltratadas a manos de un hombre. Cuando se aclare el futuro y no sea el culo en educación y cuando en esta nación hasta el rey pueda votarse, y si el cuñado robó que lo pague con la cárcel. Cuando se acabe la fiesta de la espada y la muleta, cuando ya no quede nadie enterrado en las cunetas… Entonces ve a donde quieras, saca tu trozo de tela y presume de bandera».

    I tot el Teatro Falla es va posar a ovacionar.