Una catarsi obligada

Era evident que l’etapa de Sito Alonso al Barça arribava al final després de la humiliació viscuda diumenge davant el Baskonia, justament la banqueta de la qual va saltar per arribar al Palau: una derrota per 24 punts que va començar a construir-se amb un primer temps de vergonya (qualificatiu del blaugrana Hanga).

L’era de Sito, que va començar amb empenta i carregada d’il·lusió, amb el propòsit de reconstruir l’equip després d’una temporada desastrosa amb Bartzokas, ha quedat avortada gairebé sense recorregut. Han sigut set mesos marcats per algun ridícul i per una constant decepció.

 

No hi havia gaire marge per a la directiva del Barça, per molta confiança que volgués donar al projecte de Sito, com va intentar fer el director esportiu Nacho Rodríguez, el seu valedor des del principi, que ha acabat per claudicar.

Els números pesen molt. Massa. És molt difícil justificar un balanç com el blaugrana a aquestes altures (21 derrotes en 40 partits), encara pitjor que el de Bartzokas amb una plantilla en teoria molt més potent, i la pràctica eliminació de l’Eurolliga quan encara falten nou jornades, fet que deixarà el Barça Lassa fora dels vuit millors per segon any consecutiu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però, sobretot, el que és difícil d’admetre és que el projecte no acabi d’arrencar –ja a mitja temporada– que no s’entrevegi un patró clar de joc, que la imatge de l’equip es deteriori jornada a jornada, i que el tècnic, al qual se li reconeix una enorme dedicació, no hagi tret partit del talent i els molts recursos amb què compta al vestidor.

Pel motiu que sigui, el discurs de Sito Alonso no ha connectat amb els jugadors. O aquests han acabat perdent-li la fe. Però l’equip ha tocat fons en una crisi que no ha parat de créixer sense que el tècnic sembli en condicions de reconduir-la. El club busca així, amb una mesura desesperada, una catarsi que impedeixi que una altra temporada s’escorri per la claveguera.