IDEES
Segona oportunitat
Són diversos els temes que Patricio Pron aborda en el seu excel·lent llibre de relats, Lo que está y no se usa nos fulminará (Literatura Random House), com el de les segones oportunitats. La llista de novel·les que aborden aquesta qüestió és interminable. Però el que ara m’interessa és destacar el dret de moltes obres a ser rescatades de la tirania innovadora del mercat. Recordo les reflexions que a aquest respecte fa Edmundo Paz Soldán a Segundas oportunidades (UDP) on revisita autors que el cànon ha deixat de costat per diversos motius i que per a ell són imprescindibles com Clarice Lispector, Daniel Sada i Félix Romeo.
Avui la novetat pot amb tot, també amb la literatura, encara que hi ha editorials que intenten recuperar novel·les, en alguns casos oferint-les gairebé com si fossin estrenes: Muerte con pingüino (Blackie Books) d’Andrei Kurkov, Mis rincones oscuros (Literatura Random House) de James Ellroy i Una noche con Sabrina Love (Libros del Asteroide) de Pedro Mairal van aparèixer fa anys però per a alguns lectors seran primícies. I no importa que així sigui, qüestions picaresques al marge, perquè del que es tracta és de regalar-li una segona oportunitat a l’obra que s’ho mereix.
Notícies relacionades
Un amic em va dir, davant el meu primer viatge a Nova York, que el que envejava més que el viatge en si era el que jo sentiria al trepitjar per primera vegada aquella mítica ciutat. Per això m’atreveixo a proposar-los que, si és possible, deixin que els envegi quan donin una segona oportunitat, per exemple, a Lágrimas negras de José Julio Perlado, Piedad de Manuel Mena i l’exòtica Karu Kinká de Bartolomé Soler, per citar alguns títols. Ja sé que algú dirà que Soler és un escriptor falangista, però tornant a Patricio Pron, en el seu magnífic primer relat planteja la qüestió de si hem de separar vida personal i professional d’aquells escriptors que ens agraden. Podem obrir un interessant debat al respecte, però potser arribaríem a la conclusió que si deixéssim de llegir aquells autors que admirem perquè a vegades s’han passat al costat fosc, el panorama literari seria un solar i les segones oportunitats una absurditat.
