Avarícia

Mesos d’assetjament de l’empresa Desokupa van acabar amb Joly Aktar tirada per terra, sagnant, i la seva filla d’un any sense haver menjat durant set hores. Aquest és el tràgic panorama que es va trobar Salah Salahuddin al plegar de la feina i arribar a casa. Segons la seva denúncia, l’agressivitat de l’última visita d’aquesta empresa dedicada al desallotjament de cases okupades va provocar l’avortament de la seva dona. El seu relat és ple d’indefensions. La primera, la presumpta estafa que el va portar a firmar un contracte fals pel pis en litigi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ens equivoquem si creiem que els noms i l’accent estranger dels protagonistes d’aquesta notícia ens separen de la indefensió. La d’aquesta família és la de tots. Enfrontats a un mercat immobiliari que imposa la seva avarícia i ens fa cada dia més esclaus del que se suposa que és el nostre dret. La vivenda s’ha convertit en la trampa perfecta d’un sistema que cada dia ens vol més callats i dòcils. 

El nivell de precarietat marca la possibilitat d’hipotecar-se de per vida o la submissió a un lloguer inclement. Ampliar el parc de vivenda pública i impulsar nous models de vivenda ajustats a les necessitats de diferents col·lectius sembla tan urgent com frenar la voracitat d’un mercat que, fa molt poc, ens va conduir a una bombolla que ens va esclatar a la cara. La capacitat per oblidar-nos d’aquell Rescatem persones també ens interpel·la. El dolor de tants hauria de servir d’alguna cosa.