Fintes arriscades per Europa

Si l'alta política exigeix fintes, desviaments sobre el camí immaculat dels principis -sagrat per als partits petits que moren purs - l'acord per repetir la Gran Coalició a Alemanya  n'és  un dels seus exemples més formidables. Els socialdemòcrates alemanys (SPD) van prometre en la campanya que no governarien amb Angela Merkel una altra vegada. Ho va repetir el seu candidat Martin Schulz la nit electoral. Al final han acabat casant-se amb els democristians per quatre anys.

És probable que els socialdemòcrates estiguin cavant un parell de metres més avall la seva pròpia tomba. Van obtenir al setembre el 20,5% dels vots, els seus pitjors resultats des de la segona guerra mundial, però els seus líders pensen que aquesta finta, tan difícil d’explicar per a molts dels seus electors i militants, val la pena per impulsar polítiques socials a casa i transformar Europa. No és casual que l’SPD es faci càrrec de les dues carteres més importants per a la Unió Europea: ministeri d’Afers Exteriors (Martin Schulz) i Finances (Olaf Scholz).

 Subratllem el perfil de Schulz. Ha forjat la seva carrera al Parlament europeu, amb quatre legislatures i mitja que van acabar amb la seva arribada a dalt de tot: la presidència de l’Eurocambra. L’encara líder de l’SPD (sembla que deixa el càrrec) ha aconseguit algunes coses inèdites. Tornar de la política europea fins a dalt de tot de la política nacional (la norma és el camí invers). Per les seves venes no circula ni una gota d’alcohol (la seva biografia inclou el fracàs, l’addició de joventut i la superació personal) però vessa europeisme, teòric i practicat.

Pot ser que la finta que ha fet Schulz resulti inexplicable per a molts dels més de 450.000 militants del seu partit, que s’estan preguntant aquests dies si la seva caiguda tocarà terra i decidiran en una consulta si accepten l’acord, però és un regal formidable per a les forces polítiques que volen transformar Europa, començant per Emmanuel Macron.

Els plans del president francès per crear una «Europa que protegeixi», aprofundint el nivell d’integració de la zona euro, creant un fons monetari europeu i impulsant el pilar social que descobreixi el costat més humà de la Unió Europea estan suspesos sense govern a Berlín. Amb una nova gran coalició en marxa s’acabaran les excuses per no donar forma a la plataforma europeista que va allunyar Marine Le Pen del palau de l’Elisi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

 

El vent a favor per reformar Europa no només és polític. I no ve tan sols de Berlín i París. La Comissió Europea a Brussel·les repeteix eufòrica que el creixement ha tornat. Pronostica el 2,3% per a aquest any. Amb aquests elements, ¿la Unió pot reinventar-se perquè els que avui voten partits populistes es convencin que la bandera blava amb les estrelles també és la seva? L’extrema dreta neonazi trepitja els talons a l’SPD. Els votants de Le Pen i similars a Europa no han dit encara l’última paraula. O la Unió posa cara humana a la globalització o fracassarà devorada com a projecte polític.