MIRADOR
Retorn a Tabàrnia
jgarcia41928164 madrid 06 02 2018 rueda de prensa del presidente de tabarni180209191115 /
Aquests dies la plataforma unionista Societat Civil Catalana (SCC) ha volgut fer públic que es desmarcava de la manifestació organitzada per al 25 de febrer, a Barcelona, per part de la plataforma unionista Tabàrnia. Tot i que al principi des de SCC es van mostrar entusiastes amb la iniciativa, i en van fer molta gresca, ara diu que no s’hi adhereixen perquè no ho volen «monopolitzar». No es descarta, doncs, que alguns hi vagin a títol personal, però en realitat aquesta deserció sospitosa de la festa --i més en temps de carnaval-- aprofundeix en l’essència de l’invent: ¿és una ficció, això de Tabàrnia, o és una realitat que ara surt a la llum?
Potser els súbdits de Tabàrnia viuen des de fa anys en un estat mental, i ara un fabulador els ha convençut perquè facin d'extres a la seva obra
Els dubtes són raonables. Fa unes setmanes, en aquest diari, Javier Pérez Andújar la situava en el terreny de la ficció, com una «xarlotada de consens» amb voluntat paròdica, per la línia de l’illa Barataria que apareix al Quixot, destinada a «ridiculitzar el poder». Jo, per si de cas, vaig buscar el topònim al Diccionari de llocs imaginaris, que va publicar Joan-Lluís Lluís, recollint més de 600 invencions geogràfiques de la literatura catalana, i no l’hi vaig saber trobar. D’altra banda, dies enrere, el canal 24 Horas, de la televisió pública espanyola, dedicat a la informació, va emetre en directe una roda de premsa d’Albert Boadella, a qui van descriure com a «president de Tabàrnia a l’exili». De fet, van tallar unes declaracions del ministre de Foment espanyol per anar a la roda de premsa. L’actualitat mana.
Com si fóssim concursants de l’Un, dos, tres, doncs, tenim dues opcions i hem de decidir-nos per realitat o ficció. Però potser hi ha un tercer camí. Potser Tabàrnia és un estat mental, com, de fet, són en essència tots els estats. Recordo que fa anys l’artista Zush –que ara es diu Evru–- va inventar-se l’estat mental d’Evrugo, amb una obra artística molt interessant, que tenia moneda, llengua, himne, bandera... Qui sap si l’única novetat real de Tabàrnia és el nom, i l’estat mental ha existit sempre. Els seus súbdits fa anys que viuen en aquest territori del pensament, i ara un fabulador els ha convençut perquè facin d’extres a la seva obra. És la màgia del teatre.
