Biblioteques que recullen vides

Estem embolicats per notícies polítiques i esportives. Són temes que fan soroll, que apareixen l’un darrere l’altre i omplen els canals de ràdio i televisió.

També hi ha revistes que parlen bàsicament de modes, de casaments i divorcis de famosos. Quan vaig a tallar-me els cabells agafo la primera que trobo, i realment la lectura m’atrau força. No tan sols perquè en aquelles pàgines hi veig unes noies que no acostumo a veure enlloc sinó també perquè la desfilada de personatges importants en els àmbits socials, esportius, polítics i de la moda em confirmen, com cantava Raimon, «nosaltres no som d’eixe món».

El lector comprendrà que, per contrast, m’hagi atret aquest titular d’un article d’El Periódico: Un segle de biblioteques municipals. I un subtítol molt clar i informatiu: La xarxa de biblioteques necessita una actualització constant pels canvis tecnològics i les noves necessitats socials.

Els nostres barris i ciutats, explica en el seu article Joaquim Coll, disposen d'uns equipaments bibliotecaris cuyo origen es remunta a les biblioteques populars que va posar en marxa la Mancomunitat de Catalunya el 1914. L'any següent, la dictadura de Primo de Rivera va dissoldre l'entitat que unia les quatre diputacions provincials.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però no acudiré més a la història. Lo que vull, ara, és recordar que, quan jo era jove, vaig trobar a la Biblioteca de Catalunya un gran ajuda per trobar informació sobre les poblacions catalanes quan em proposava a conèixer el país.

Després lo vaig conèixer una mica més quan em vaig decidir a recórrer el país en una sèrie de viatges a peu. Naturalment, vaig aprendre lo que els llibres no poden explicar. Les vivències nascudes de fer camí, d'arribar als pobles a peu. El descobriment de la vida física, si es pot dir així, i de les vides humanes.