Europeisme a l'alemanya

L’acord governamental entre democristians i socialdemòcrates alemanys ha sigut acollit amb alleujament i satisfacció a la Unió Europea (UE), perquè allunya l’espectre de la inestabilitat en la potència dominant i per la seva pàtina europeista. «L’acord no només és una bona notícia per a Alemanya, sinó també per a Europa, perquè permetrà abordar la reforma de la UE i l’eurozona», va resumir el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici. «Ara és el moment de construir una gran coalició paneuropea per aconseguir un pressupost ambiciós, un acord intel·ligent en immigració i una millor eurozona», va apuntar el president de la UE, Donald Tusk.

La formació del nou Govern alemany encara està supeditada al fet que el pacte aconsegueixi la ratificació dels 464.000 militants del Partit Socialdemòcrata (SPD), en una votació que es preveu ajustada per l’enèrgica mobilització en contra de les Joventuts Socialistes dirigides per Kevin Kühnert.

Des de la UE es considera molt encoratjador que el pacte arrenqui amb un capítol titulat Un nou començament per a Europa i que la paraula Europa aparegui més de 300 vegades al llarg de tot el document, com ressalta el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. No obstant, el capítol europeu només ocupa poc més de quatre pàgines en un document de 177 en la versió alemanya i, malgrat la seva retòrica europeista, conté pocs compromisos i menys concrecions.

El compromís més important és la disposició d’Alemanya «a contribuir més al pressupost de la UE» després de la pèrdua d’uns 10.000 milions d’euros anuals que implicarà la sortida del Regne Unit, encara que més endavant es condiciona implícitament aquest creixement de l’aportació al fet que els altres països rics facin el mateix. El pacte proposa reforçar financerament la capacitat d’actuar de la UE a través del futur marc pressupostari plurianual a partir del 2021 i «la preservació» dels fons estructurals de la UE (econòmics, regionals i socials).

En un gest cap al president francès, Emmanuel Macron, el text conté múltiples referències a reforçar la cooperació i a treballar estretament amb França i recolza alguna de les seves iniciatives per reformar l’eurozona, com que el futur Fons Monetari Europeu estigui sotmès a control parlamentari, a diferència del que passa ara amb el Mecanisme Europeu d’Estabilitat que ha gestionat els rescats dels països en dificultats.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha acceptat que hi pugui haver «una partida específica en el pressupost per a l’estabilització econòmica, la convergència social i el suport a les reformes estructurals a l’eurozona, que podria ser el punt de partida per a un futur pressupost d’inversió per a l’eurozona». Però el volum d’aquesta partida podria acabar sent testimonial i la proposta de Macron d’un pressupost per a l’eurozona queda relegada a un futur imprecís. Tampoc hi ha cap menció al ministre d’Economia comú per a l’eurozona, ni a un Parlament específic per a la zona euro i encara menys a la possibilitat d’eurobons.

En el text ni tan sols s’esmenta l’objectiu de completar la unió bancària de l’eurozona, respecte a la qual Alemanya manté reticències en el fons de resolució de crisis bancàries i el sistema comú de garantia de dipòsits, pel temor a haver de sufragar el cost de la crisi dels bancs d’altres països.

El pacte governamental alemany insisteix en la defensa de la cohesió social i d’una justa distribució de la riquesa, però les mesures més concretes són desenvolupar una regulació sobre salaris mínims i seguretat social bàsica i acabar amb el dúmping social de les empreses d’Europa Oriental. A més, Alemanya anuncia que vol restringir la immigració europea que pretengui abusar dels sistemes de seguretat social. Aquestes mesures poden agreujar les tensions est-oest.

Control pressupostari

Notícies relacionades

Crisi a l'SPD: Schulz renuncia a formar part del Govern de Merkel

Twitter era una cerveseria de Múnic

Encara que el líder socialdemòcrata, Martin Schulz, ha proclamat «la fi del diktat de l’austeritat», la realitat és molt diferent. Tot i que els socialdemòcrates han obtingut el Ministeri de Finances, el càrrec serà ocupat pel moderat Olaf Scholz i l’acord governamental subratlla que «el pacte d’estabilitat continuarà sent la nostra brúixola». El text precisa que «promouran el control pressupostari» i reafirma el principi que cadascú ha d’assumir el cost dels seus riscos. A més la proposta de reforma de l’eurozona presentada per la Comissió Europea reforçarà encara més l’obligació d’eliminar el dèficit públic.

El pacte, més enllà de la seva retòrica, manté l’statu quo alemany a la UE, amb el hàndicap que la nova Grosse Koalition neix debilitada pel mal resultat electoral dels seus membres i amb una oposició encapçalada per la populista Alternativa per Alemanya (AfD), que amb el seu nacionalisme socioeconòmic dificultarà qualsevol compromís que pugui implicar un cost per a Alemanya.