LA CONVIVÈNCIA DE DUES ESTRELLES
Iniesta i Coutinho
Valverde ha gestionat amb mestria la compatibilitat entre el manxec i el brasiler en els seus primers partits junts
rpaniagua41960261 soccer football spanish king s cup semi final second leg 180209174540 /
Quan el Barcelona va anunciar el fitxatge de Philippe Coutinho, hi havia arguments per pensar que estava començant a preparar la successió a mitjà termini d’Andrés Iniesta. Tots dos són dretans i tenen tendència a sortir des de l’esquerra per acabar les jugades en zones interiors. Tots dos, amb les seves diferències, són centrecampistes ofensius (més atacant Coutinho, més organitzador Iniesta). Que Ernesto Valverde hagi mostrat certa preferència pel 4-4-2 també contribuïa a fer creure que rarament coincidirien en el camp, cosa que sí que semblava més factible en el cas d’un 4-3-3 (com pasava en els temps en què el jugador manxec coexistia amb Neymar).
I si a més a més a tot plegat hi afegim que l’ex del Liverpool no pot jugar la Champions, no resulta estrany que molts observadors arribessin a la conclusió que tots dos es repartirien la posició de centrecampista esquerre per competicions: Iniesta actuaria a la Copa d’Europa i Coutinho li permetria descansar en els tornejos nacionals.
La primera vegada que el de Fuentealbilla va atendre els mitjans de comunicació després de l’arribada del futbolista brasiler va rebre un bombardeig de preguntes relacionades amb la compatibilitat entre tots dos. Volien saber si se sentia amenaçat. Al cap de pocs dies, Coutinho va debutar en el partit de tornada de l’eliminatòria de quarts de final de Copa davant l’Espanyol... substituint Iniesta al minut 68. Es va situar a la banda esquerra del centre del camp, just on havia estat jugant Andrés. El debat semblava totalment inevitable.
Missatge evident
I no obstant, Ernesto Valverde el va aplacar. Millor encara: va convertir aquella convivència, ese nou company, en un argument per potenciar les millors virtuts de l'Iniesta centrecampista. Primer va deixar clar que no es tractava de triar entre l’un o l’altre. El dia que Coutinho es va estrenar a la Lliga, a casa davant de l’Alabès, ho va fer al sector dret, amb Iniesta a l’esquerre en la mateixa línia del 4-4-2.
El missatge semblava evident: poden jugar junts. El segon dia en què va ser titular, a Cornellà, Valverde va redoblar l’aposta: va tornar al 4-3-3 i els va fer coincidir en el mateix sector. Tots dos sortien des de l’esquerra, però Iniesta ho feia una mica més endarrerit i centrat, més pròxim a Busquets, i Coutinho quedava al davant, com un extrem que abandonava sovint el carril perquè el lateral aprofités aquell espai. L’entrenador no només volia demostrar que poden jugar junts: també poden jugar a prop, compartir zones d’acció i retroalimentar-se.
Debat i solució
De fet, va ser habitual que es busquessin, i tot i que el terreny de joc estava molt entollat, vam veure a Cornellà una de les millors versions d’Iniesta d’aquesta temporada. Amb Coutinho aportant desequilibri en tres quarts, Andrés va poder tornar a la zona on neix el futbol, al cor del joc, a la parcel·la dels pensadors. Allà va començar la carrera professional i qui sap si l’hi acabarà . Valverde ha tornat a trobar la fórmula per transformar un debat en una solució que permeti augmentar encara més el ventall d’alternatives del seu Barça polièdric.
