El populisme penal del PP

Davant el debat obert sobre l'enduriment de la presó permanent revisable -versió edulcorada de la cadena perpètua-, es podria pensar que la delinqüència s’ha enfilat al podi de les preocupacions dels espanyols. Fals. Només a un 1,8% dels enquestats pel CIS els inquieta la inseguretat ciutadana. Les estadístiques oficials els donen la raó: la taxa de criminalitat ha caigut set punts en l'última dècada, i el nombre de morts violentes s’ha reduït un 43%. Però que ni els crims ni el seu càstig siguin un problema per als ciutadans no evita que ho siguin per als polítics.

Des que el 2015 el PP va aprovar en solitari la presó permanent revisable, només un reu ha sigut condemnat a aquesta pena. No existeix, doncs, la tan pregonada "alarma social", excepte per successos mediàtics com el cas Diana Quer. Aleshores, ¿per què el Govern s’obstina a penar més delictes amb la presó permanent? La primera resposta és tàctica: amb el PP privat de la majoria absoluta, l’oposició pretén derogar aquesta figura al Congrés, i aleshores l’Executiu li respon doblant la seva aposta. Però també hi ha una raó estratègica: l'aposta per la mà dura -llei i ordre- de Mariano Rajoy, alarmat per l’ascens d’Albert Rivera a les enquestes.

Resocialitzar, no emmagatzemar

Notícies relacionades

El Govern vol presó permanent per a violadors de nens, en sèrie i ocultadors de cadàvers

Guia per entendre la presó permanent revisable: totes les claus

El populisme penal -increment i compliment íntegre de les condemnes- ja va ser un dels ariets preferits de José María Aznar, juntament amb la confrontació amb els nacionalismes. Ara que el conflicte català ja no beneficia a les urnes el PP, sinó Ciutadans, els populars surten amb el Codi Penal. I això malgrat que les xifres canten: a Espanya, un dels països més segurs d’Europa, la condemna mitjana és de 18 mesos -davant els 7,1 de mitjana a la UE- i hi ha 133 presos per cada 100.000 habitants, el doble que a Suècia, Dinamarca o Finlàndia. La població reclusa supera aquí les 60.000 persones.

Alimentar la por amb remeis fal·laços potser és fructífer a les urnes, però no construeix una societat millor. Perquè, no ho oblidem, la funció essencial de les presons no és emmagatzemar delinqüents, sinó resocialitzar ­ciutadans.