El miracle de Guindos

Miracle. Es diu del succés extraordinari que contravé les lleis de la naturalesa i que se suposa realitzat per intervenció sobrenatural d'origen diví, afirma el diccionari. En el cas d'Espanya, és probable que Mario Draghi, el president del Banc Central Europeu (BCE), hagi sigut un dels que han exercit de divinitat gràcies a la compra de deute i la pluja de finançament per als bancs. No obstant, per al Govern espanyol, la mà de sant pertany a un altre. Almenys en part.

El portaveu de l'Executiu, Íñigo Méndez de Vigo, per alabar les virtuts del ministre d'Economia, Luis de Guindos, a qui han llançat com a candidat a la vicepresidència del BCE –una opció mal rebuda per la mateixa entitat–, el va considerar un dels artífexs del «miracle econòmic espanyol»miracle econòmic espanyol. 

Ja fos com a déu, sant o cardenal –mai amb un grau menor–, Guindos ha sigut protagonista en la política econòmica espanyola des del 2012. Amb el permís del titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, el seu contrapès econòmic a la Moncloa.  

D'una crisi s'ha passat a la recuperació. I a un ritme de més del 3% anual, encara que amb un creixement poc inclusiu, com va alertar fins i tot el Fòrum Econòmic MundialFòrum Econòmic Mundial. Els deures macroeconòmics s'han complert, al peu de la lletra; no tant els socials.

Esforçat a demostrar que evitava el rescat –ara ja es pot pronunciar la maleïda paraula– a l'estil grec, el Govern de Mariano Rajoy va llançar al seu dia una crida d'auxili a Europa per salvar el sistema financer.

A canvi van firmar un paquet de reformes incloses en el MOU, que no era el malnom pel qual es coneix un entrenador de futbol de passat blanc, que també; sinó una sèrie de receptes imposades pels creditors. 

D'acord. No hi va haver rescat, però sí salvació d'entitats financeres amb milers de milions d'euros d'Europa i a costa de la butxaca de tots els contribuents, que en aquest miracle van exercir de divinitats. Ve a ser el mateix. I el cert és que hi ha poques opcions que es recuperin bona part dels fons. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I ara que el Govern del PP vol recuperar per a Espanya part del pes que aquest mateix Executiu va deixar perdre a Europa al seu dia, presenten un candidat al BCE que no s'ajusta a les exigències. Amb seguretat és un dels alumnes més avantatjats de l'Executiu, però ni és donadona, salta a la vista; ni és un tècnic independent.

Però tot això no té cap importància. Ha participat en un prodigi econòmic, diuen els seus. I pot ser que intervingui en un altre per obra i gràcia dels mercadejos diplomàtics que, en aquest cas, són la intervenció sobrenatural que pot obrar el miracle. Amén.