La selva del mercat immobiliari

El mercat de la vivenda de lloguer està arribant a uns límits insostenibles, amb situacions certament rocambolesques, que serien l’excusa per a una novel·la picaresca si no fos que amaguen la tragèdia de moltes famílies. Els últims anys, a Catalunya en general, i, en particular a Barcelona i la seva àrea metropolitana, els lloguers s’han disparat d’una manera alarmant, a partir de molt diverses causes, com la poca oferta existent i la demanda en augment, la irrupció del lloguer turístic, o l’aparició de noves normatives que reformaven la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) en detriment de l’arrendatari.

A això s’hi ha d’afegir l’aparició d’una autèntica selva immobiliària que ens informa de com la bombolla inversora torna a tenir la vivenda com a objectiu. Bé a través de fons d’inversions o com a solució ràpida per obtenir una alta rendibilitat, es posen en venda pisos amb bitxo, és a dir amb algú que hi viu  (fins i tot esmentant l’edat del llogater als anuncis), en una deriva de l’anomenat capitalisme rendista que no atén a problemàtiques socials sinó que només contempla la vivenda com un mètode d’enriquiment sense entranyes.

Aquest mateix panorama es converteix en surrealista quan entrem en el món dels pisos ocupats. Persones que no tenen la possibilitat d’accedir a un lloguer raonable, per culpa de la crisi, per feines precàries o per situacions personals dramàtiques, s’ofereixen a viure en un pis per protegir-lo d’hipotètiques ocupacions o busquen oportunitats d’ocupació que moltes vegades estan gestionades per màfies, en un submercat que s’aprofita dels abusos immobiliaris. Per altra banda, proliferen les empreses que prometen desocupar vivendes, inversors que compren fins i tot amb aquest gravamen social o societats que especulen amb els actius de la Sareb, el banc dolent, en un afany d’invertir amb rendibilitats altes i baixa fiscalitat.

Malgrat el que preveu l’article 47 de la Constitució i els esforços de l’Administració (com el pla pel dret a la vivenda 2016-2025 de l’Ajuntament de Barcelona) per desenvolupar la funció social de la vivenda, el cert és que el panorama és desolador. Efectes d’una crisi que ara beneficia els més despietats en perjudici dels més castigats econòmicament.