Desequilibri de poders

Sempre s’ha estimat com un postulat democràtic la separació de poders. Però és un principi antic en la seva formulació entesa com a mer repartiment de funcions. Anteriorment, el que hi havia era una concentració de poders en un de sol. Davant d’això, Montesquieu i altres van elaborar aquesta doctrina, saludable però insuficient en l’actualitat.

Tots els països disposen d’institucions diferents per a les funcions de governar, legislar i jutjar. Però no per això són països democràtics, ja que això depèn d’una altra idea fonamental: l’equilibri. 

Aquesta noció d’equilibri de poders o contrapesos és ara la qüestió essencial per parlar de qualitat democràtica. Aquesta virtut ha anat retrocedint a Espanya de manera molt alarmant. Al partit governant no li importa. Només li interessa detentar el poder. I com que el principal partit de l’oposició té els mateixos vicis d’un sistema pervertit, l’alternativa és limitada.

Teòricament la Constitució disposa un «sistema parlamentari» per a Espanya, segons l’article 1.2, però la pràctica ha desvirtuat aquesta fórmula. La Cambra representa alguns dimecres un teatre amb escenificació de preguntes breus d’espadatxins actors. I res més, ja que a nivell normatiu tot està bloquejat per la delegada del Govern al Congrés. No hi ha lleis i les comissions serveixen per tapar i aparentar que es fa alguna cosa quan, en veritat, no hi ha res.

El poder judicial està revelant sense pudor una absència perillosa d’independència. El govern dels jutges està designat per interessos polítics. El Consell General actua de manera oberta en favor de les tesis del Govern, i els nomenaments de jutges són manipulats amb mestria per l’escaquista president d’un òrgan buidat de funcionalitat.

Els jutges són formats des de l’escola en una concepció sacerdotal gairebé divina i aprenen aviat que per aconseguir prosperar en la carrera no s’han de mostrar mai crítics amb el poder. Els destins, els ascensos..., en depenen. Si hi ha proximitat al poder polític o associatiu, millor, sens dubte. Juntament amb això, hi ha els que són per essència conservadors. He conegut jutges que sota l’aparença d’una toga amaguen una ideologia molt militant.

Judicialització del 'cas català'

Des de l’enginyeria de la sala de màquines mouen molt bé els seus interessos i fan que importants casos quedin en mans de magistrats afectes. La judicialització del problema polític català ho evidencia. Estan constantment recargolant el Dret per servir als interessos del Govern.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I del Tribunal Constitucional… ¿què es pot dir? El seu entreguisme ha fet perdre la fe en la seva imparcialitat. Les ingerències de Govern a través de canals fluids, contamina la seva exigible objectivitat. Que fins fa poc fos presidit per un catedràtic sense cap reputació excepte compatibilitzar el seu càrrec amb una militància en un partit, revela el servilisme.

Fa poc el Congrés dels EUA va aconseguir el tancament del Govern en un país molt presidencialista. Això només és possible quan els checks and balance funcionen. Aquí, ni això. Ni controls, ni frens. Desequilibri total.