La paradoxa d'invertir en pisos intervinguts

L'article 47 de la Constitució espanyola estableix: "Tots els espanyols tenen dret a disfrutar d'una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics." Encara que sembli mentida, aquesta Constitució ja estava vigent en les èpoques dels pelotazos urbanísticspelotazos i saltar-se-la en aquest punt ha sigut un dels motius de moltes causes judicials relacionades amb la corrupció a través de decisions urbanístiques. 

També xoquen amb l'expressió "impedir l'especulació" les ofertes que estan fent algunes empreses immobiliàries que gestionen pisos de l'anomenat banc dolent o Sareb per captar inversors amb l'esquer que bona part de la seva cartera de pisos de lloguer, assumits dels bancs per millorar els seus balanços, tenen contractes que venceran abans de dos o tres anys i als nous se'ls aplicaran pujades de fins al 20%. Els immobles que gestiona aquest banc dolent són, com el seu nom indica, els que no volen les entitats bancàries, és a dir, els que estan en pitjors condicions per ser venuts o explotats amb altres fórmules. I també, en molts casos, els que tenen com a llogaters persones amb possibles dificultats econòmiques. Per això, resulta sorprenent que aquest bé bàsic es converteixi en un objecte d'inversió-especulació, fins i tot quan depèn d'una entitat pública. En lloc d'aquesta activitat lucrativa, semblaria molt més lògic dedicar aquests pisos a intentar pal·liar el problema de les dificultats d'accés a una vivenda en condicions a Barcelona. Ja que s'ha dedicat diner públic al seu "rescat", seria molt pertinent que revertissin en finalitats socials. És contradictori que mentre per una via es dedica part del pressupost a oferir possibles solucions a la falta de pisos, ajudes al pagament del lloguer o fins i tot als propietaris perquè posin en arrendament les vivendes que tenen buides, o es persegueix judicialment els bancs que tenen pisos desocupats durant anys, no s'aprofiti molt més la Sareb per fer política social. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Es podrà objectar que amb aquestes fórmules com la de buscar inversors i facilitar rendibilitat amb les vivendes de la Societat, l'Estat podrà recuperar abans el dispendi realitzat per millorar els balanços bancaris. Però també es podria aconseguir aquesta recuperació, i amb una càrrega social més gran, convertint molta més part d'aquest parc en públic directament i sota el control de l'Administració, en comptes d'haver de tornar a dedicar diner públic a ajudar els possibles llogaters que es quedaran sense pis quan els apugin el lloguer per fer-lo més rendible.