¿En quin moment es va espatllar Itàlia?

Fa uns quants mesos, un cop passats els ensurts electorals a Europa –Països Baixos, França, Alemanya– totes les preocupacions es van girar cap a Itàlia. Amb les eleccions en l’horitzó, el país travessava una greu crisi bancària i política i el continu ascens en les enquestes de l’euròfob Moviment Cinc Estrelles (Movimento 5 Stelle), cada vegada més entregat a un populisme pròxim a l’extrema dreta.

    

Avui, gràcies a la gestió de Paolo Gentiloni, el panorama està una mica més tranquil. En el seu any al capdavant del Govern ha aconseguit recompondre l’economia, mantenir una intensa activitat legislativa i, sobretot, canalitzar la crisi migratòria, que havia assolit el seu pic més alt al llarg del 2016. I, no obstant, l’escenari electoral per als comicis del 4 de març és tan complex que ja se sospesen tota mena d’hipòtesis.

Preferències dividides

De moment, les preferències estan dividides entre l’M5S (que amb un 30% segueix liderant les enquestes); la coalició de centreesquerra, encapçalada pel Partit Democràtic de Renzi, al qual li ha sortit una escissió per l’esquerra, el partit Lliures i Iguals (LeU); i la coalició de centredreta, de la qual formen part la Lliga (abans Lliga Nord, ara ha perdut el cognom per promoure la seva política d’«Itàlia per als italians»), Germans d’Itàlia (amb aquest nom ja s’intueix per on va) i la Força Itàlia de Berlusconi. Sí, Berlusconi ataca de nou. La lògica impedeix entendre com fins a un 17% dels italians recolzen l’antic primer ministre, encara magnat, als seus més de 80 anys, amb diverses operacions de cor i un passat judicial més que interessant. Però així és la política avui, irracional. I si no, que l’hi diguin al millor pupil del cavaliere, el mateix Donald Trump.

    

¿En quin moment es va espatllar Itàlia? Les males llengües afirmen que va ser arran del tempestuós procés de Mani pulite, que va destapar una intricada xarxa de connexions entre polítics i empresaris –màfia inclosa–. Resulta paradoxal que, malgrat l’aparent triomf de la justícia, una de les seves conseqüències fos l’ensorrament dels partits tradicionals i l’ascens del populisme berlusconià, amb uns efectes que segueixen estant ben presents. Al Brasil, amb el seu megaprocés de Lava Jato, es miren molt atentament en el mirall italià.

Les apostes

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Les apostes sobre qui governarà a partir del mes de març estan obertes. Ningú declara estar disposat a aliar-se a l’M5S, de manera que, encara que guanyessin a les urnes, no podrien formar govern. Els resultats entre centredreta i centreesquerra estarien tan ajustats que no es pot descartar una nova coalició entre ells, i aquí el debat estarà en el candidat. I tampoc es poden descartar altres eleccions.

Itàlia, novament, sembla instal·lada en el caos, però el final de les majories absolutes és la nova normalitat al continent. Segueix sent un pes pesant d’Europa i un soci fonamental per a Espanya, com a principals països del Sud europeu. El que hi passi ens interessa a tots. I molt.