Agualusa i l'oblit

L’any passat vaig tenir la sort de formar part del jurat del Premi Internacional de Literatura de Dublín, atorgat al millor llibre en prosa publicat en anglès d’entre els seleccionats per les biblioteques d’arreu del món, inclosa la barcelonina Vila de Gràcia. El guanyador, 'Teoria general de l’oblit', de l’angolès José Eduardo Agualusa, finalista també del Man Booker International i del Best Translated Book Award, acaba d’aparèixer en català traduït per Pere Comellas Casanova de la mà d’Edicions del Periscopi (en castellà, a Edhasa). No passa cada dia que les novetats internacionals més destacades estiguin disponibles immediatament en llengua catalana, però en aquest cas també són a les llibreries els finalistes d’aquest premi: 'Tota una vida de Robert Seethaler' (La Campana), 'El simpatitzant' de Viet Thank Nguyen (Empúries) i 'La confessió de la lleona' de Mia Couto (Periscopi). Tots asseguren hores de lectura de primera.

El cas és que Agualusa ja havia sigut traduït al català. La Magrana va publicar Va néixer criolla el 1999. Però totes les vegades que he intentat trobar-lo en una llibreria he tornat a casa amb les mans buides. Com va passar fa poc, per altres raons, amb l’edició de L’adversari d’Emmanuel Carrère (2000) i El malaguanyat de Thomas Bernhard (1995) en versió de Joan Fontcuberta (DEP). En català sembla que anem aclarint el gran bosc de novetats internacionals, però el fons de catàleg i la pervivència a les llibreries dels llibres traduïts –amb l’esforç econòmic i promocional que significa– segueixen sent temes no resolts (deixo de banda la poesia o l’assaig, certament qüestions al marge). Anys enrere, semblava que el 'print on demand' havia de resoldre el problema, i no va ser així. Després, uns quants ens vam il·lusionaramb la idea que ho faria el llibre electrònic, però tampoc. ¿Qui o què vindrà algun dia a tancar el cercle, a trencar aquesta paret? ¿Com podem saber que Ludovica Fernandes Mano continuarà entre nosaltres durant molts anys quan es proclami el premi IDLA 2018 i Teoria general de l’oblit deixi de ser novetat?