Carnisseria al jutjat

El PP ha entrat en una nova fase en el seu particular calvari de judicis per corrupció. Ara els exdirigents imputats aprofiten les seves compareixences a l’Audiència Nacional per ajustar vells comptes, encara que sigui a costa d’estirar no la manta, sinó l’edredó. Francisco Granados sap molt, però no demostra res. L’exsecretari general del PP de Madrid  ha declarat aquesta setmana voluntàriament davant el jutge. El que va dir sona versemblant: el finançament il·legal, el doble finançament, el finançament paral·lel d’Esperanza Aguirre... No obstant, hi va voler involucrar Cristina Cifuentes amb un argument barroer: com que va tenir una relació sentimental amb Ignacio González i ell manava molt, doncs ella va veure augmentades les seves funcions i el seu poder. 

Sustentar acusacions tan greus sobre un llit sembla un remenat de vísceres. Encara que fos veritat, no aporta proves de les suposades responsabilitats executives de Cifuentes fruit d’aquella relació. I, per tant, el que va aconseguir Granados amb la seva declaració Deluxe és donar-li arguments per presentar-se com a víctima d’una venjança basada en un odi irracional i donar ales al partit per escudar-se en el masclisme sense entrar a aclarir de debò el fons de l’assumpte.    

¿Hi va haver o no hi va haver finançament il·legal en el PP de Madrid? Els dirigents de Génova van sortir en tromba minuts després de la declaració de Granados per dir que havia fet atacs personals impresentables a Cifuentes, profundament injustos, fruit de la seva estratègia de defensa. En definitiva, «gasòfia pura», van exclamar escandalitzats. 

    

I tot això està molt bé, però ¿hi va haver o no hi va haver irregularitats en el partit que dirigia Esperanza Aguirre? ¿Ho descarten? ¿Els preocupa? ¿Creuen a Génova que Cifuentes està neta? ¿Descarten la seva imputació en el futur?

    

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A tot això no hi ha hagut resposta, encara que és interessant que ningú hagi defensat Aguirre. El que tenim és Cifuentes negant-se a posar la mà al foc pels seus predecessors al·legant que és «una cosa medieval» i Rafael Hernando dient que ell no pot descartar el finançament il·legal perquè és diputat per Almeria. Bé, també és portaveu parlamentari del Partit Popular, però vaja...

I això no ha fet més que començar, a Madrid i a València. Francisco Camps assegura aquests dies, davant qui el vulgui escoltar, que no entén la connivència entre Ricardo Costa i Luis Bárcenas. Que mai va saber d’aquella reunió entre tots dos per parlar del finançament il·legal al PPCV. Jo no sé si ho va saber o no ho va saber. El que és segur és que ignorava per on aniria l’estratègia de defensa dels seus antics col·laboradors. En tot cas, estirar la manta està molt bé, sí. Però fan falta més proves i menys carrerons sense sortida.