L'escàndol sexual d'Oxfam

L’escàndol d’abusos sexuals que sacseja Oxfam és un cop dur per a l’oenagé que amenaça d’afectar tot el sistema de cooperació. Després que sortís a la llum l’escàndol per les festes sexuals amb prostitutes sufragades amb fons de l’organització a Haití, una exdirectiva de l’oenagé va revelar casos d’abusos que inclouen violacions, coaccions, abusos a menors i obtenció de sexe a canvi d’ajuda humanitària. Tot això no només és un cop dur a la reputació d’Oxfam, sinó també una vergonya per a tot un sector en què les bones pràctiques han de ser obligatòries. Els indicis que la direcció de l’oenagé no va actuar de la manera adequada quan li van arribar les denúncies no només remeten a l’opacitat d’altres casos d’abusos –des de la de l’església catòlica fins a la dels cascos blaus de l’ONU– sinó que són mereixedors d’una profunda investigació. Qualsevol abús sexual, sobretot a menors, és condemnable i inadmissible; quan aquests abusos tenen lloc en països arrasats per la pobresa estructural i en estat emergència humanitària encara són més execrables, si és que és possible, per la situació d’indefensió absoluta en la qual es troben les víctimes. Els acusats han de retre comptes i l’oenagé ha d’assumir totes les responsabilitats que es derivin de l’escàndol, en el cas que n’hi hagi, sense excuses.

Ara bé, l’exigència de justícia i de transparència envers Oxfam no ha d’emmascarar una generalització injusta i encara menys una croada contra la tasca de les oenagés. Perquè l’escàndol té lloc en un moment en què moltes oenagés es troben en el punt de mira, ja sigui per rescatar emigrants a la ruta de Líbia o a l’Estret, ja sigui per denunciar els estralls que les polítiques de les potències causen en zones calentes del món, com el Pròxim Orient.

La cooperació és més necessària que mai en gran mesura perquè els estats cada vegada més renuncien a assumir les seves responsabilitats, com bé sabem a Europa en el tema dels refugiats. A l’assumir aquesta tasca tan desagradable, les oenagés moltes vegades es converteixen en actors incòmodes i, per tant, imprescindibles. Per molt greu que sigui l’escàndol que sacseja ara Oxfam, que sens dubte ho és, no ha de ser el cavall de Troia amb el qual els estats puguin intentar desfer-se dels testimonis que els incomoden.