Digue'm com parles i et diré què penses

Hi hauria molt a dir sobre l’enrenou generat per l’ús l’expressió «portavoza» per part d’Irene Montero fa uns dies. ¿És una exageració que ens despista dels verdaders problemes que tenim? ¿O és una reacció indicadora d’una hipersensibilitat que només es desperta en alguns moments molt concrets? Per exemple, quan s’intenta adaptar l’ús del llenguatge perquè no sigui visiblement discriminatori. És una cosa que, fins i tot dins de la correcció gramatical (no diguem fora, com en aquest cas), aixeca immediatament polèmiques i produeix grans escarafalls. S’estigmatitza amb un d’aquells termes tan negativament connotats: és la tonteria del que és políticament correcte. No volem ser políticament correctes perquè ser-ho ens fa menys autèntics. Menys autènticament masclistes, caldria precisar.

Però no són les paraules de Montero, ni la reacció posterior, el que m’ocupa aquí. La qüestió que m’interessa és si això de l’ús del llenguatge té conseqüències rellevants en altres aspectes, tal com argumenten les persones que defensen la correcció política en l’ús del llenguatge. Al parlar de nens i nenes, fem visibles les nenes. Al parlar només de nens, per més que el masculí sigui genèric, elles no són tan visibles. Això sembla evident, malgrat que a la RAE aquests desdoblaments li semblin innecessaris i artificiosos. Però ¿i si els efectes del llenguatge anessin més enllà? ¿I si el llenguatge, i la mesura en què aquest es pugui usar sense fer referència al gènere pogués afectar la nostra visió del món i, en concret, les nostres actituds sobre la igualtat de gènere? 

Usar un idioma amb poques distincions de gènere augmenta la probabilitat d’estar d’acord amb el fet que les dones siguin líders polítics (ai, ¡el gènere!)

Dos investigadors (Efrén Pérez i Margit Tavits) s’han fet aquesta pregunta, aprofitant que hi ha idiomes al món (per exemple, l’estonià) en què no existeixen els gèneres, és a dir, els substantius i els pronoms no estan associats a un gènere masculí ni femení. Segons el World Atlas of Languages Structures Online, el castellà està en el grup dels 18 idiomes d’un total de 378 amb més intensitat en la distinció de gènere (mesurat a través dels pronoms). Hi ha 254 llengües que no fan cap distinció per raó de gènere.

Doncs bé, sembla que el fet d’usar un idioma sense distinció de gènere fa la gent més favorable a la igualtat de gènere. Pérez i Tavits ho comproven de dues maneres. Per un costat, en un parell de senzills experiments realitzats a Estònia sobre una mostra de ciutadans bilingües, s’observa que el mer fet d’entrevistar la persona en estonià en lloc de fer-ho en rus (que distingeix gèneres), produeix diferències significatives.

Les persones entrevistades en estonià (que, excepte en l’idioma de l’entrevista, no es distingeixen en res de les entrevistades en rus) són menys donades a mostrar visions estereotipades d’homes i dones, i són més favorables als permisos de paternitat, al fet que una dona sigui ministra de defensa, i en general a la presència de dones en la política. El més curiós és que, a més, l’idioma no afecta en altres actituds no relacionades amb la qüestió de la igualtat de gènere.

Per un altre costat, usant dades de l’Enquesta Mundial de Valors procedents d’algunes desenes de països observen que el fet d’usar habitualment un idioma amb poques distincions de gènere (i mantenint igual tota la resta) augmenta la probabilitat d’estar d’acord amb el fet que les dones siguin líders polítics (ai, ¡el gènere!), que vagin a la universitat, i que treballin en feines remunerades encara que hi hagi un nivell de desocupació elevada. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que aquests estudis demostren és que els idiomes, i per extensió com utilitzem el llenguatge, incideixen sobre la manera amb la qual percebem com hauria de ser el món. Per això, l’ús de termes neutrals o expressions inclusives no es pot considerar únicament com una mera qüestió estètica, políticament correcta, o com la conseqüència de posicions ideològiques compromeses amb la igualtat. Va molt més enllà:  contribueix a definir com ens situem respecte a la igualtat de gènere.

Així que la propera vegada que pugui triar entre un masculí genèric i un terme neutral, o entre un masculí genèric i una expressió més inclusiva, sàpiga que la decisió forma part dels factors que condicionen les seves pròpies actituds cap a la igualtat.