LA CONDEMNA PEL MALTRACTAMENT DELS ETARRES DE LA T-4
Els tractes inhumans no tenen cabuda en l'Estat de dret
La sentència d'Estrasburg posa en relleu una fallada del sistema i la vulneració d'un dels valors fonamentals de les societats democràtiques
Els etarres Igor Portu (esquerra) i Mattin Sarasola, durant el judici per l’atemptat de la T-4, a l’Audiència Nacional, al maig. /
La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas Portu Juanenea i Sarasola Yarzabal, que va ser publicada aquest dimarts, és la primera condemna a Espanya per vulneració material del dret a no patir tractes degradants i inhumans. Fins al moment, el Tribunal d’Estrasburg havia condemnat Espanya per no haver portat a terme investigacions de les denúncies de maltractaments amb la suficient diligència, cosa que en el llenguatge jurídic dels drets humans es coneix com el vessant procedimental del dret.
Aquesta sentència posa en relleu diversos elements de summa rellevància en relació amb el nostre sistema jurídic. En primer lloc, assenyala un clar error de l’Estat de dret que, no s’ha de perdre de vista, s’ha d’aplicar, sobretot, quan les coses van mal dades, és a dir, també quan els detinguts són sospitosos d’actes terroristes. En segon lloc, el TEDH afirma que Espanya ha vulnerat un dels valors fonamentals de les societats democràtiques: el respecte a la integritat física i a no patir tractes inhumans i degradants per part dels agents públics.
Per últim, i imprescindible, el Tribunal d’Estrasburg posa de manifest que el Tribunal d’instància va condemnar els guàrdies civils per pegar i maltractar els detinguts (una actuació que no pot ser justificada per cap motiu en el nostre Estat de dret), i que, per contra, el Tribunal Suprem, fent una interpretació certament esbiaixada de les proves –i sense escoltar les al·legacions de Portu i Sarasola cosa que és una violació del Conveni Europeu de Drets Humans per si mateixa– va absoldre els guàrdies civils.
Tractes degradants
Els autors dels atacs terroristes van intentar una empara davant el Tribunal Constitucional però aquest no el va admetre per no haver presentat la necessària transcendència constitucional –requisit que han de reunir aquest tipus de demandes per ser admesa–, cosa que s’adiu malament amb una empara presentada per suposats tractes degradants comesos per forces de seguretat de l’Estat contra detinguts sota la seva custòdia.
És cert, com he tingut oportunitat d’explicar anteriorment, que Espanya és un dels països que menys assumptes pendents tenen per nombre d’habitants davant el TEDH, amb una de les ràtios més baixes, després del Regne Unit, Irlanda, Alemanya o Dinamarca. No obstant, no hi ha violació del Conveni Europeu petita, i molt menys quan es tracta de conductes constitutives de tractes inhumans. Aquest tipUS de supòsits no han de poder passar pel nostre sistema judicial i de tutela dels drets fonamentals sense ser detectats o reparats.
Les sentències del Tribunal d’Estrasburg són obligatòries. Per això, més enllà del pagament de la indemnització fixada als demandants, en el sistema espanyol de garantia dels drets fonamentals s’haurà de revisar l’aplicació de determinats criteris interpretatius perquè la condemna d’ahir sigui només la declaració d’un error conjuntural del sistema, i no es converteixi en estructural.
