Atac al cor de l'escola

Les declaracions del secretari d’Estat dient que estan estudiant la possibilitat de posar una casella per triar la llengua de l’escola, tenen, segons el meu parer, dos objectius. D’una banda, atemorir el personal, perquè es tocaria la peça cabdal del sistema educatiu del país, i de l’altra, si és que es porta aquesta proposta a la pràctica, destruir el patrimoni més preuat que tenim com a societat: l’escola. 

Però és que, a més, aquesta proposta no toca un simple detall del sistema educatiu, no en toca només una part tangencial, algun aspecte curricular, sobre continguts o sobre avaluació, sinó que afecta el tronc del sistema. L’escola a Catalunya no està organitzada perquè hi hagi, com en altres comunitats autònomes, dues o més línies segons l’opció lingüística. Si això s’hagués d’aplicar crearia molta confusió i suposaria un desgavell per a tot el sistema educatiu. ¿Com es podria portar a la pràctica una proposta així? 

Objectiu, la cohesió

Seria un atac directe a la concepció del país que fem i volem fer des de l’escola: un país que volem cohesionat, on tothom s’expressi en la llengua que vulgui, i que tingui competències lingüístiques plenes en les dues llengües oficials. Aquesta opció es va prendre ja fa molts anys, els primers anys de la Transició, quan es va decidir no separar els infants del país per raons de llengua, i es va optar per fer una escola que tingués com a objectiu construir un poble cohesionat, i que els infants i els joves coneguessin tan bé el castellà com el català. I això ha sigut així. Després de més de 30 anys, tenim proves i evidències que el sistema ha complert els objectius que s’havien marcat. 

Confusió

Notícies relacionades

La 'casella lingüística' afegeix pressió perquè Puigdemont s'aparti

Rajoy estudia recórrer al 155 per torpedinar la immersió lingüística

El fet d’aplicar una proposta com la que ha sortit a la llum crearia confusió en el món escolar. ¿Quina llei ens empara en aquests moments? ¿Quin és el marc legal de l’escola? Aquesta pregunta no obeeix a la ignorància, sinó al fet que ara no sabem què es pot fer i què no es pot fer, des d’un punt de vista legal. I això per a l’escola és molt greu. Si ningú diu el contrari, encara és vigent la llei d’educació de Catalunya (LEC), que va ser aprovada el 2009. Aquesta llei, a efectes de l’ensenyament de les llengües oficials, recull la llei de normalització lingüística de 1983, que va ser aprovada per tot el Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983 per 105 vots a favor i una abstenció. Aplicar una proposta com aquesta representaria saltar-se la llei de dalt a baix.

Espero que aquesta proposta no es porti a terme, però si és així, confio que la societat sabrà reaccionar en defensa de l’escola, i que les famílies catalanes continuaran defensant una escola que garanteixi que els seus infants s’estimin les dues llengües.