La clonació de macacos és una notícia d'interès discutible

Una de les notícies científiques recents que han sortit als mitjans de comunicació és la del naixement de dos primats que tenen un genoma idèntic al d’un altre animal i entre ells mateixos. Investigadors xinesos asseguren haver clonat els animals fent servir la mateixa tècnica amb què ja fa més de 20 anys va néixer l’ovella 'Dolly'. Com que l’espècie humana es troba entre els primats, la notícia ha tornat a despertar l’atenció cap al fet que un dia es pugui clonar algun membre de la nostra espècie.

L’experiment l’han fet grups de recerca xinesos aplicant la mateixa aproximació que es va fer servir a Escòcia amb l’ovella 'Dolly'. Es tracta de substituir en un òvul el nucli que conté l’ADN, pel nucli d’una  cèl·lula d’un altre individu, de forma que es pot fer néixer un animal que té una informació genètica idèntica a la d’un adult. Després de 'Dolly' això s’ha anat fent amb diverses espècies animals i s’està fent servir en algunes d’elles malgrat que de forma força limitada. 

Barreres tècniques amb els humans

Fins ara fer aquesta transferència en els primats era difícil, i per això crida l’atenció aquest resultat perquè es fa en macacos, que és una espècie més propera a la humana. La dificultat segueix existint perquè l’experiment ha estat fet amb èxit, però els dos macacos no són idèntics a un adult sinó que les cèl·lules donadores han estat extretes d’un fetus de la mateixa espècie. Encara hi ha barreres tècniques per aplicar aquest mètode en humans, però podria ser que algú pogués tractar de sobrepassar-les.

Les raons per fer-ho podrien estar relacionades amb el que anomenem medicina regenerativa. Hi ha un conjunt de malalties que tenen a veure amb la degeneració d’algun teixit del nostre cos. Per exemple, quan tenim un infart de miocardi, una part del múscul del cor queda afectat i produeix una insuficiència cardíaca. Hi ha altres exemples com l’artrosi, la degeneració de la retina o la malaltia de Parkinson que potser es podrien solucionar si fóssim capaços de produir cèl·lules iguals que les nostres que poguessin substituir, sense rebuig, els teixits malmesos. Hi ha tècniques alternatives que s’estan explorant però que algú faci recerca en el que s’anomena la clonació terapèutica és comprensible.

Més difícil d’entendre seria que algú volgués fer néixer un individu que fos idèntic a un adult humà. En aquest cas es trobaria amb diferents tipus d’obstacles. Només cal tenir en compte que per fer néixer l’ovella 'Dolly' va caldre implantar en ovelles més de 200 embrions que, o no van néixer, o ho van fer amb malformacions. Implantar embrions amb percentatges d’èxit semblants en humans és certament impensable. En segon lloc, els convenis internacionals ho han prohibit clarament, encara que algú podria trobar alguna escletxa en algun país. I l’interès de fer néixer individus idèntics en la seva genètica a algú vivent no pot tenir més interès que la vanitat. No estem parlant de l’edició de genomes, per exemple, amb la qual en algun moment es pot presentar algun avantatge per a l’infant.

La clonació d'animals domèstics

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Per tant,  la recerca en tècniques que permetessin desenvolupar mètodes per reparar teixits que han degenerat té un interès evident, en canvi no sembla tenir-ne la clonació d’individus humans. Fins i tot la clonació d’animals domèstics com vaques, porcs o cavalls, que va ocupar durant hores els parlamentaris europeus, ha acabat tenint una aplicació molt limitada. Pot semblar discutible, doncs, que algú dediqui el seu esforç per ampliar l’espectre d’espècies en què es pot aplicar aquesta tècnica. És cert que la publicació de la producció de 'Dolly' va ser una descoberta científica de gran impacte i els que continuen treballant en el tema reben molta atenció, com s’ha vist en aquest cas recent amb els macacos malgrat que sigui discutible. 

És ben possible que en la recerca que es fa, la que es publica i la que arriba als mitjans de comunicació el component sensacionalista hi acabi influint. No es pot negar que parlar de ciència acostuma a ser positiu, però posar el focus en qüestions marginals però polèmiques pot acabar produint una alarma poc justificada. I aquesta pot crear reaccions que dificultin la recerca en els temes que valguin la pena. Per a la biologia saber com es formen els teixits i els òrgans dels mamífers, i per a la Medicina desenvolupar mètodes per regenerar teixits malmesos, són objectius ben clars. Esperem que els aspectes més cridaners no acabin posant obstacles a la recerca que realment interessa.