Oxfam, el mal causat

Potser convé començar amb una precisió semàntica. Hem llegit sobre el «dany» que han causat les notícies relatives al comportament d’alguns dirigents de l’oenagé Oxfam a Haití. La paraula «dany» es queda curta. Dany és una cosa que té lloc per diverses causes, accidents, baralles, i que causen perjudicis visibles, constatables. I els danys poden ser en ocasions greus. Però en el cas que ens ocupa, s’ha de fer servir el concepte de «mal causat», que és un nivell qualitativament superior a dany, i que té una forta component moral.

Mentre que la paraula «dany» té una aparença més descriptiva, la paraula «mal» té una profunda dimensió moral i denota intencionalitat en l’acció. I aquí alguns mitjans de comunicació s’han perdut una mica, de manera no intencionada. Hem pogut llegir per exemple que l’escàndol d’Haití consistiria que uns quants dirigents d’Oxfam haurien presumptament «contractat prostitutes, algunes potser menors d’edat».

Parlem clar, en països en situacions d’emergència humanitària extrema, la vulnerabilitat de la població és de tal envergadura que la idea que hi ha «prostitutes» professionals com un sector de la població especialitzat en aquesta activitat, és altament simplista. Qui hagi estat a Haití, abans i després del terratrèmol del 2010, sap que és un dels països més desestructurats del planeta. En situacions d’aquesta mena, la capacitat d’atracció que té l’accés a béns com diners, menjar, medecines, protecció física, per no parlar de festes, alcohol i altres privilegis, és per a poblacions senceres irresistible. Dones (sobretot, però no exclusivament), nenes, nens, el sinistre mercat de la demanda i l’oferta opera al seu aire.

Diverses advertències 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta precisió ve a tomb perquè des d’aquesta perspectiva, el mal causat per aquests dirigents d’Oxfam és molt més greu. No han «contractat prostitutes», han contribuït a prostituir part de la població, la més vulnerable. L’organització va tancar els ulls i es va tapar les orelles davant diverses advertències. Oxfam Holanda, llegim, va argüir que allò era un problema «britànic». Hi va haver denúncies semblants contra altres agències a la República Democràtica del Congo, a la Costa d’Ivori, al seu dia a Bòsnia, on es va acusar alguns comandaments i oficials d’UNPROFOR, sigles que significaven Força de Protecció de les Nacions Unides.

El mal causat és i serà de llarga durada, els governs, començant pel del Regne Unit, tindran una bona excusa per tancar l’aixeta de les donacions. I ja ni en parlem dels simples ciutadans que, de bona fe, donaven una contribució regular aquesta i altres organitzacions humanitàries. Per favor, posem el focus en les denúncies concretes, en els responsables concrets, no pas en el tot, perquè en el món associatiu humanitari hi ha molta gent, la gran majoria, que s’hi deixeb la pell en la seva feina, en condicions sovint duríssimes i, no en tinguin cap dubte, la situació a les poblacions vulnerables seria molt pitjor si aquest voluntariat desaparegués.