La proximitat del lingüista Fabra

Avui fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra.És bo que aprofitem aquesta escaiença per dedicar un record a aquest personatge que tingué un paper fonamental en el procés de normativització de la llengua catalana en uns moments primer quart del segle XX en què no hi havia una unitat de criteri ni tant sols per a la ortografia de la llengua; el català havia arribat a un estat d’empobriment i mistificació, especialment a causa de la influència del castellà, amb el progressiu abandó de les solucions genuïnes, sobretot en el terreny de la sintaxi i del lèxic, però també de la morfologia.

La societat que avui té la llengua catalana com a forma de comunicació natural no li estarà mai prou reconeguda per la seva tasca incessant en el procés de sistematització i de normalització de la llengua fins a aconseguir la fixació de l’ortografia aprovada per l’Institut d’Estudis Catalans (1913 i 1917) i acceptada progressivament per la societat en general; per la publicació de la Gramàtica catalana (1918), que estableix la normativa gramatical (morfologia i sintaxi); i per la seva dedicació a la redacció del Diccionari general de la llengua catalana (1932), que fixa l’inventari lèxic normatiu.

La seva producció no es limita, però, a les obres que acabo d’esmentar, de caràcter normatiu, sinó que és molt variada i de diferent naturalesa; va des dels articles de recerca rigorosa publicats en prestigioses revistes especialitzades, passant per diverses gramàtiques de diferents nivells, fins als treballs de divulgació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tenim la sort que el conjunt de la seva obra, i fins i tot l’epistolari, ha pogut ser recollit recentment en la publicació, en nou volums, de les Obres completes. Entre aquesta vasta producció, té un caràcter singular el conjunt de 840 breus articles que foren publicats amb el títol de «Converses filològiques» al diari La Publicitat entre 1919 i 1928, i que encara tingueren una limitada continuació amb una nova sèrie de 23 articles apareguts al setmanari La Humanitat, durant l’exili, entre els anys 1945 i 1947, poc abans de la mort de l’autor.

Aquests articles, escrits en un estil directe i planer i publicats en un diari popular d’una notable difusió durant un llarg període de temps, contribuïren decisivament a la propagació i a la consolidació dels principals aspectes de la reforma lingüística. Fabra té ocasió de tractar-hi les més diverses qüestions de la normativa lingüística recentment establerta, explicant sovint les raons que justificaven l’adopció d’una o altra solució o bé exposant les seves opinions personals; aquests articles ens mostren certs aspectes de la personalitat de l’autor que no apareixen en les seves obres doctrinals ni en la resta de la seva producció, i això ens el fa molt proper al lector.