'The New Barcelona Post'

Fa més de 40 anys, Daniel Bell va anunciar L'adveniment de la societat postindustrial. L'adveniment de la societat postindustrial.Avui dia hi vivim plenament integrats. Parlem d’un món en el qual el disseny és més nuclear que la fabricació i en què les idees són el principal motor de l’economia. Bell va augurar l’any 1973 que, en el futur, la riquesa es basaria més en el coneixement que en la manufactura. Els seus pronòstics han creat en gran part el futur en què vivim. Bell és un dels pares de la societat del coneixement, la idea que ha guiat el creixement econòmic de les últimes dècades. I aquest impuls ha arribat també al consum i a la producció de la informació.

L’any 2012, Emily Bell, C. W. Anderson i Clay Shirky van proclamar l’adveniment del periodisme «postindustrial», el que ja no es basa en la impressió o en l’emissió de continguts sinó en la capacitat de connectar amb el públic a través dels continguts. En aquesta reencarnació del periodisme, el que és central segueixen sent les històries verificades, fetes per professionals encara que cada dia més en col·laboració amb el públic, amb experts i amb un pes menor dels mitjans en les transaccions publicitàries en favor dels buscadors, les xarxes socials i les marques.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

En aquest context de canvi de l’economia i de revolució de la informació s’acaba de presentar The New Barcelona PostThe New Barcelona Pos, «un magazín digital sobre Barcelona i Catalunya», en paraules de la seva editora, Ana Aguirre, una periodista amb una espectacular trajectòria en tots els camps de la professió. El que és curiós d’aquest nou contenidor és que l’impulsa una patronal, Foment del Treball, com un dels serveis que ofereix als seus associats. ¿I té cabuda la creació de continguts digitals en els fins d’una organització com aquesta? Doncs, sí. Té tot el sentit perquè del que es tracta és de posicionar una sèrie d’«idees» en un mercat global. La gràcia de l’assumpte és fer-ho amb accent periodístic i en això el producte, sota la direcció del poeta Enric Boluda-M Hût, està a l’altura dels millors magazins del ram amb un disseny tan exquisit com els continguts amb la idea troncal de promoure l’economia de Barcelona i, per tant, la de Catalunya. Certament aquest és un exercici de periodisme amb causa, com tants altres, però de periodisme al capdavall. 

La paraula «disrupció» és en aquests moments la base de la transformació digital de les empreses i de les institucions. I la mentalitat disruptiva passa per imaginar com a possibles realitats que semblaven impossibles, per exemple, que una patronal impulsi un magazín. Aguirre diu en la presentació del nou invent que és el resultat de l’impuls del president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, que els va demanar projectes «sense tenir por al fracàs», aquesta és la segona clau d’aquesta disrupció: guanyar seguretat fins al punt de sortir de la zona de confort sense por d’aprendre des de zero, a ser editor, productor dels seus propis continguts, gestor dels canals corporatius. Tot un símptoma de vitalitat de Foment en uns moments de gran incertesa.