Efectes de la globalització econòmica
La indústria electrònica enterra els drets humans i ambientals
La producció de microconductors per als telèfons intel·ligents incentiva el sector de la mineria en condicions molt precàries
zentauroepp39759309 an aerial view shows deforested land during operation green170824131434 /
El 2010, el mediàtic rescat dels 33 miners xilens atrapats durant 70 dies a la mina San José, al desert d’Atacama, va alertar sobre les condicions de treball i la manca de mesures de seguretat a les mines, de les quals s’extreuen els minerals que contenen els nostres mòbils. El sector de la mineria és avui un dels més perillosos del món. S’estima que produeix un 8% de tots els accidents mortals i, segons la Federació Internacional dels Sindicats General de Treballadors Químics, Energètics i Miners, moren 12.000 miners cada any al món. La precarietat i inseguretat laboral no són les úniques vicissituds que afronta el sector: diferents organitzacions defensores de drets humans denuncien la persecució de l’activitat sindical perpetrada per les transnacionals mineres.
El Conveni 176 de l’Organització Internacional del Treball sobre salut i seguretat a les mines només l’han ratificat el Brasil, Perú i l’Uruguai a la regió. En contrast, la mineria ha viscut un creixement exponencial en les dues últimes dècades. La producció d’or ha augmentat d’un 10,3% el 1990 al 19,2% el 2010 i respecte al coure, del 24,9% al 45,4%. Es tracta de dos minerals que s’utilitzen en la producció de microconductors per a telèfons intel·ligents. Aquestes dades mostren que per poder continuar venent productes dissenyats per a l’obsolescència programada calen quantitats ingents de minerals i recursos no renovables, i això ha convertit la indústria electrònica en una de les més dinàmiques.
Notícies relacionades¿Per què l’Amèrica Llatina és la regió on les transnacionals mineres inverteixen més en projectes d’explotació? En els anys 90 diferents països llatinoamericans van aprovar lleis per atraure inversions estrangeres. Això contrasta amb els processos constituents a l’Equador (2008) i Bolívia (2009) que reconeixen drets a la naturalesa i als pobles indígenes (com el dret a la consulta prèvia i informada per portar a terme projectes extraactivistes en territoris ancestrals). Malgrat aquests processos, no s’ha produït un canvi profund en el model de desenvolupament extractiu llatinoamericà, molt dependent de l’exportació de matèries primeres, com els minerals.
No és casual que la regió sigui. alhora, la més perillosa per a les defensores ambientalistes: 212 persones han sigut assassinades al continent durant el 2017 per defensar els drets de la terra, drets ambientals i dels pobles indígenes. A més, les dones defensores denuncien campanyes de difamació i amenaces de violència sexual. La criminalització de la protesta és un dels principals obstacles per a la defensa dels seus drets i de les seves comunitats. Les lluites de resistència de pobles indígenes també s’articulen amb les d’altres moviments pagesos i socials que defensen els seus territoris, el Buen Vivir i la sobirania alimentària davant l’envestida de nous projectes extraactivistes que afloren al llarg de tot el continent.
