La procrastinació que ens envaeix

Millor deixa per demà el que puguis fer avui. Existeix una paraula per definir aquesta tendència d’ajornar les accions: procrastinació. I s’està convertint en l’estratègia de qui pren les decisions públiques. El professor Piers Steel ha creat una equació que ho explica, M= ExV/IxR. La Motivació és directament proporcional a l’Expectativa i el Valor de l’objectiu a complir, però inversament proporcional a la Impulsivitat i els Endarreriments. En la nostra vida quotidiana tots tendim a procrastinar: deixaré de fumar, però no ara que estic molt nerviós; ja aprendré anglès, però quan tingui temps; m’apuntaré al gimnàs, demà.

Típiques actituds de la maleïda postergació. Les raons d’aquesta tendència són bàsicament no estar decidit de veritat, o bé voler fer-ho d’una forma perfecta, esperant en va trobar l’ocasió ideal. Cadascú pot tenir la seva excusa, però el més greu de tot és que les decisions dels poders públics estan prenent aquesta deriva perniciosa. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Mai és el moment de canviar la Constitució, ni la llei electoral, encara que ho prometin des de fa anys. I segueixen ajornant una solució per a les pensions. A simple vista semblaria que ho fan per ineptitud o por. Però en realitat és una estratègia, els afavoreix la dilació. Mentrestant, ens despisten solucionant temes menors, un decret llei, una inauguració, una comissió d’estudi, temes lleugers. Esperen que els problemes s’arreglin sols o que la gent se n’oblidi. Passa també en universitats que no es posen al dia esperant el moment oportú, o ajuntaments que deixen per al mandat següent promoure vivenda, però a canvi munten unes festes de luxe. Igual que quan tenim pendent anar al metge i acabem navegant per internet tontament.

Tot el país viu en posposició. Seguint Steel és fàcil adonar-se que als nostres governants el que els va són els factors del divisor: improvisació i ajornament. L’important ja ho faran demà. Sens falta, o millor demà passat.