Un record del món nòrdic

Els diaris sovint em proporcionen sorpreses. No em refereixo a fets transcendentals, sinó a fets o simples detalls que activen la memòria. He llegit que Estònia és un Estat digital. Té robots missatgers, DNI virtuals i moltes i diverses innovacions. A partir dels 15 anys els estonians porten penjat al coll un dispositiu on guarden totes les informacions que són útils per reconèixer aspectes de la seva identitat personal. Vivim en un món de podis més o menys secrets... i connexions compatibles amb els nostres interessos.

Va ser a Estònia –si no m’equivoco de país nòrdic– on vaig descobrir un sistema per connectar amb desconeguts. El pont d’una ciutat estava ple de paperets, cada un dels quals era un brevíssim missatge personal, més que per demanar contactes, penso, per fer constar: «Jo he estat aquí». Jo m’ho vaig passar molt bé, en aquells països del nord. El problema va aparèixer pocs dies després d’haver tornat a casa. Una gran febrada em va fer perdre el coneixement. Per sort, la doctora Pou va diagnosticar «legionel·la». L’exòtica i terrible infecció. Vaig trigar dies a recuperar els sentits.

    

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Culpable de l’agressió? Un minúscul bacteri infiltrat a l’aigua de la dutxa. Demano excuses per aquesta referència personal. El que és realment interessant és el que diu Gorosko, responsable d’un immens campus de 45.000 metres quadrats, que dona suport a moltes start-up a la capital d’Estònia. Ara és el país més innovador del món pel que fa a la digitalització. Una expressió popular catalana diu el següent: «Al pot petit hi ha la bona confitura».

Per complementar la sorpresa, llegeixo en un diari que a Estònia es pot crear una empresa en només 10 minuts des de qualsevol punt connectat a internet, un mecanisme que està molt allunyat dels entrebancs burocràtics que acostumen a castigar els emprenedors a Espanya. Catalunya també és un pot petit. ¿On és la confitura?