Noves notícies de Gurb (i el seu himne d'Espanya)

Dia 10.

11.30. Han passat cinc mesos des del meu últim aterratge. Denominació local del lloc: barri de Sant Antoni. Des de l’última vegada que vaig buscar Gurb per aquí, el 1990, sembla que a aquesta ciutat li han canviat la medicació.

11.45. Busco xurros a la parada d’«Urgell cantonada Borrell». No existeix. No ha existit mai: els dos carrers no s’entrecreuen. M’agradaven els xurros. Sospir. Sense notícies de Gurb.

11.50. Com que seguim viatjant sota la forma acorpòria (intel·ligència pura-factor analític 4800), he adoptat diverses aparences. Fa dues setmanes, la de Carles Puigdemont (perill). Avui, la de Pilar Rahola. Recordo quan vaig consultar el Catàleg Astral Terrestre Indicatiu de Formes Assimilables (CATIFA) i vaig escollir per a Gurb l’aparença de l’ésser humà denominat Marta Sánchez. Una pèssima decisió.

12.45. Ho veig al televisor del Bar Ramón. Primera notícia de Gurb.

13.45. Gurb, sota la forma de Marta Sánchez, ha inventat una lletra per a la Marcha real que usen en aquest racó de sistema solar com a himne. Qualitat lírica, P-5. «Rojo, amarillo, colores que brillan en mi corazón y no pido perdón». ¿Qui li demana que en demani? ¿Per què pronuncia les t com a ch i les v labiodentals? ¿És un senyal?

13.50. David, l’amo del bar, em serveix un xopet de ratafia. M’explica que aquest himne no té lletra. Que ho han intentat diversos, però res. Em parla de «yunques y ruedas que cantan al compás». I de la millor versió, entonada als col·legis: «Franco tenia el culo blanco». 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

13.55. Li dic a Pilar, una altra clienta, que Gurb fa temps que crida l’atenció. Primer actuant al golf Pèrsic. I publicant el meu diari en format llibre, firmant-lo com a Eduardo Mendoza (va quedar brillant). Després amb aquella altra cançó: «Soy yo, la que vive aquí. Soy yo, te lo digo a ti». A tu, amb sorna. M’ensenya el mòbil: llegeixo frases emocionades de MR i Albert Rivera per la nova lletra.

14.02. Dins de la nau. Motors en marxa. Abandono aquest planeta. Penso que Gurb ho ha aconseguit: ¿què pensarien si s’assabentessin que li ha posat lletra a l’himne del seu imperi una criatura que no va estudiar al col·legi Veritas de Somosaguas ni va créixer a La Moraleja? ¿Que la firma, en realitat, un alienígena educat a Catalunya? ¿I que probablement ho ha fet per riure’s de mi i de tots?