Mordasses

A Espanya hi ha la sensació que el dret a criticar, dissentir i discrepar amb idees cada vegada és més complicat d’exercir pels ciutadans i condueix a condemnes judicials i prohibicions que més val evitar amb el silenci o una bona mordassa especialment si s’ataca la Corona, les forces de l’Estat o institucions sacrosantes.

Lamentablement, aquesta sensació no és una fantasia, està fonamentada en fets concrets que cada vegada es repeteixen amb més freqüència. Valguin dos exemples: la condemna al raper ValtònycValtònyc i la censura d'un muntatge sobre presos polítics a Arco. Sent dos casos molt diferents, un judicialitzat i un altre no, tots dos tenen en comú l’atac a la llibertat d’expressió en l’art, un valor fonamental en democràcia.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Hi ha dues figures jurídiques que promouen amb fonament legal l’actual condemna als tribunals d’expressions que als anys 80 o 90 esquivaven la justícia: el delicte d’enaltiment del terrorisme i la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa. El primer es va introduir en el codi penal durant el segon mandat de José María Aznar quan ja existia el delicte d’apologia del terrorisme, que sembla que no era considerat suficient per PP i PSOE. Aquesta figura jurídica ha permès que el Suprem hagi condemnat a tres anys i mig de presó un raper per lletres com: «A ver si ETA pone una bomba y explota». La llei mordassa aprovada el 2015 va donar el cop final amb la persecució de concentracions en espais públics, entre altres manifestacions.

La qüestió és: ¿cançons com les de Valtònyc o Pablo Hasel condueixen cap a la materialització de delictes o són simplement expressions lliures que busquen la provocació com les de tants artistes en la història? L’art molesta i incomoda, fa reaccionar la societat i se salta les línies editorials. Ho posa en entredit tot, fins i tot les institucions que els donen aixopluc i respon a inquietuds socials. Així no resulta estrany que en l’actual context polític un muntatge d’Arco aquest any abordi el tema dels presos polítics. La seva censura per part de la prestigiosa fira artística posa de manifest la dificultat per al debat i la discrepància. De la qual no s’escapa ni l’art.