Ens recordem de Turquia

No, Espanya no és Turquia. Encara no, en tot cas. Fa set dies un jutge turc vacondemnar a cadena perpètua tres periodistes i escriptors, detinguts el 2016 per suposades connexions amb la trama colpista contra Erdogan, i n’hi ha 17 més que esperen judici en presó preventiva. En algun cas, a més, el Tribunal Constitucional havia dictaminat que fossin alliberats per violació dels seus drets, però el governha ignorat la sentència.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ens recordem de Turquia quan aquests dies veiem com a Espanya es reprimeix la llibertat d’expressió: la censura a ARCO, la condemna de músics per les seves lletres, el segrest d’un llibre de contingut periodístic. Ho afegim a la llista d’a-busos del 2017 i la conclusió és que Espanya s’assembla cada cop més a Turquia, sí. Però Espanya és sobretot Espanya i la seva història, amb el seu pedigrí totalitari, i això sol ja ens hauria de posar en alerta. És més exacte situar el Govern del PP --i la proposta alt-right de Ciutadans-- en la línia de les democràcies que deformen el poder a través del control dels mitjans i l’ús de la postveritat. Per tant, aquesta Espanya s’acosta més als EUA de Donald Trump, al populisme de Polònia i d’Hongria... Governs que accepten sense complexos la ultradreta com a companys de viatge, que fan servir l’atac fiscal com a mètode de defensa. 

Aquí, a més, l’aplicació de la llei mordassa se serveix d’una estratègia de distracció de la ciutadania: la situació política a Catalunya, explicada amb notícies falses i uns abusos policials de l’1-O venuts com a acció de la justícia, és massa sovint la cortina de fum d’una realitat corrupta. L’altre element és un sistema judicial heretat del franquisme, en què alguns jutges interpreten la llei com si encara imperés el nacionalcatolicisme, i és dramàtic que el seu col·lectiu no faci sentir les veus crítiques. No, Espanya no és com Turquia: aquí sovint fa la sensació que el silenci i la mansuetud de gran part de la ciutadania i de la judicatura són voluntaris. Així no anirem enlloc.