LOMCE, una ruïna de reforma educativa

Amb una implacable arrogància política i enfrontant-se a pràcticament tota la comunitat educativa, el Govern del PP va tirar endavant el 2014 la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), també coneguda com llei Wert pel nom del ministre que la va impulsar. Quatre anys després, la normativa  que ampul·losament es va presentar com el remei per frenar les altes taxes de fracàs escolar, homogeneïtzar continguts i, de passada, ajudar a «espanyolitzar els estudiants catalans», com va arribar a dir el seu promotor, ha demostrat totes les incapacitats que se li suposaven des del seu naixement quan va ser rebuda com una «llei ideològica i pedagògicament nefasta». La LOMCE no ha pogut desenvolupar ni tan sols algunes de les seves mesures estrella, com les revàlides que havien de superar els alumnes al final de primària, de l’ESO i de batxillerat, o la segregació dels estudiants als 15 anys segons el seu rendiment acadèmic. Fins i tot el Constitucional li acaba de clavar un sever revés a l’invalidar la conversió del castellà en llengua vehicular a les comunitats on, com a Catalunya, no ho és. Només la Religió manté vius els privilegis ideològics que la norma li va concedir.

Aquest fracàs de la que és la setena llei d’educació de la democràcia obliga a accelerar el procés d’elaboració d’un pacte d’Estat sobre l’ensenyament que neixi amb vocació de mantenir-se ferm i independent dels periòdics vaivens partidistes.