ANÀLISI
La llei Wert desballestada
Un de cada cinc escolars no podra desenvolupar-se mai en condicions d'igualtat en la vida adulta
mjibanez35496482 barcelona 12 09 2016 sociedad vuelta al cole abren las escu161109143038 /
Falten quatre mesos perquè s’acabi el curs escolar, però ja està suspès sense remei. Aquí no hi ha cap pretensió endevinatòria: el mateix va succeir l’any passat, l’anterior i els precedents.
La nota del sistema d’educació d’un país no pot ser cap més que suspens quan el fracàs escolar fereix un de cada cinc estudiants. Un de cada cinc mai podrà moure’s en condicions d’igualtat en moltes facetes de la vida adulta, no només la laboral. És una dada vergonyosa que afecta de la mateixa manera Catalunya (19%, segons l’Eurostat 2015) que Espanya (20%). Totes dues dupliquen gairebé la mitjana de la zona euro (11,6%).
Entretots
No es tracta, o no només es tracta, de la inversió pública. Abans de la gran recessió i de les retallades, el fracàs ja turmentava l’escola espanyola. I la despesa pública per estudiant és assimilable a la mitjana de la UE. Llavors, si l’elevada prevalença del virus del sistema escolar no respon exactament a la penúria pressupostària, ¿a què es deu? Cal deduir que a la concepció de les polítiques educatives i a la falta d’ambició i de claredat en la definició d’objectius.
Desigualtat i educació
L’última llei d’educació, la tan deplorable com inútil LOMCE de José Ignacio Wert, està desballestada quatre anys després del seu naixement, com explica María Jesús Ibáñez en aquestes pàgines. Era una mort anunciada: la norma va veure la llum amb l’únic suport del PP, contra tota l’oposició. Durant la seva tramitació, va succeir el mateix que amb les anteriors lleis educatives: el debat es va centrar en factors ideològics aliens en bona mesura al fracàs i a l’excel·lència: religió, educació ciutadana, llengües cooficials…
Poc es va discutir sobre la qualitat, la formació i la motivació del professorat o sobre la idoneïtat del model pedagògic. I menys encara sobre l’impacte de la desigualtat en els resultats: l’Informe PISA del 2012 indicava que el 34% dels repetidors de curs a Catalunya eren de classe baixa; el 24%, de classe mitjana-baixa; el 15%, de classe mitjana-alta, i només el 8%, de classe alta.
Aquí hi ha el virus.
