El meu suport a les oenagés

Vivim unes setmanes negres per a les organitzacions humanitàries. Si és soci d’Unicef, Oxfam o Metges sense Fronteres, com per exemple jo, aquesta setmana deu haver rebut les cartes dels seus directors. Els socis de Save the Children rebran aviat la seva, m’imagino. Les missives són llargues, massa per als temps que corren. Els responsables s’esforcen per condemnar l’assetjament, la discriminació i l’abús sexual, per tranquil·litzar-nos, en definitiva, i desmarcar-se de la conducta impròpia d’alguns treballadors que han abusat o han mantingut relacions pagades i desiguals en les missions de cooperació. 

    

Fa uns anys vaig conèixer la feina d’Oxfam a Mauritània. Vaig viatjar amb el seu equip local durant dues setmanes i em vaig enamorar tant del país com de la seva feina. Des d’aleshores col·laboro amb ells quan puc. Sé que a vegades la passió ens encega i que, per afany de defensar els que estimem, ens neguem a veure els seus errors. Els passa a molts simpatitzants del PP. Davant els casos de corrupció s’enganyen a si mateixos dient «tots els partits són iguals, els altres també ho fan» o bé «això és una persecució política» o «són només uns quants cigrons negres». Jo també m’ho dic quan penso en les denúncies per assetjament o proxenetisme en les oenagés que recolzo. Penso: «La immensa majoria de cooperants no són així» o «d’homes masclistes i abusius desgraciadament n’hi ha a molts llocs». La diferència és que sé que Oxfam i Metges sense Fronteres prendran mesures. Està en el seu ADN.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

No deixaré de recolzar-los. És més, incrementaré la meva aportació per compensar les dels que es donen de baixa. Les comunitats i individus als quals ajuden no tenen la culpa del mal que van fer uns quants. Seria una catàstrofe afegida que els abandonés. Mentre el meu país no incrementi les ajudes públiques al desenvolupament, no giraré l’esquena als que fan bé la seva feina ni als que pateixen les conseqüències d’un sistema econòmic depredador i injust. Per cert, aquestes oenagés també assisteixen gent a Espanya. Potser per això incomoden els poderosos.